Aquestes paraules, les dedico als seus fills i nores, nets, nebots, etc. Moltes tietes ocupen un lloc especial al cor dels seus. Les tietes solen ser una font de bons i imparcials consells i meravelloses amistats. Afrontar la pèrdua d’una tieta pot arribar a ser especialment difícil.
Moltes persones troben consol plorant, parlant i escrivint. També és una manera de celebrar el valor de la vida i de les relacions familiars i, fins i tot, de validar la nostra raó de viure. És dur acceptar la mort d’un ésser estimat.
Tots volem tenir el poder de fer que la mort desaparegui de la faç de la terra per sempre i que no torni mai. Desitgem viure a la terra sense perdre cap ésser estimat. Però, malauradament, la mort és inevitable.
La mort d’una “tia” deixa un buit enorme als nostres cors que només el temps pot curar. La teva mort, tieta Rosalia, és una gran pèrdua per a mi. Em vas aferrar als records que tenia des del dia que et vaig conèixer.
Una dona molt especial, que sempre vas saber portar alegria a les nostres vides. El teu somriure i la teva força de voluntat, sempre ens recordaran que el teu esperit viu entre nosaltres.
Siguis on siguis, la teva llum sempre ens guiarà a tots. Adeu “tita” Rosalia, de part de la teva neboda i de part del meu marit, Ricard.
Una forta abraçada als fills Alex, Joan, nores, María i Montse, nets, cosins, amics etc.