A les portes de l’estiu, la dictadura de la dieta s’enforteix. Agafa aire i ens pressiona (sobretot a nosaltres) perquè ens «preparem» per a l’època de l’estiu. Una preparació que consisteix a perdre els quilos, la presència dels quals no ens molesta tant durant l’any. Avui volem reflexionar sobre la cultura de la dieta… I plantegem una pregunta: com et relaciones tu amb el menjar? Sents ara més pressió?

La cultura de la dieta

Durant segles, les dones hem anat interioritzant això de «per a lluir cal patir». I no parlem únicament de peces com els corsets o les sabates de taló. Aquest lluir passa per renunciar al que ens ve de gust per a aconseguir uns ideals. Un sacrifici que instaura un sentiment de frustració constant i una gran culpa per no poder aconseguir les expectatives imposades. Aquesta lluita interior s’alimenta cada dia dels missatges que rebem sobre el que és «el cos perfecte» i una «bona alimentació».

En tota lluita, hi ha bons i dolents. Així ens imposem «el deure» d’ingerir només aliments «bons» i quan caiem en els considerats «dolents», hem de ser castigats. Tanca els ulls: quantes vegades t’has dit que «t’has portat malament» per menjar una cosa calòrica? I després… sents culpa?

I com alleuges la culpa? Compensant… Avui em menjo una amanida, que haig de compensar l’hamburguesa d’ahir a la nit… «M’haig de matar al gimnàs, perquè aquests dies…» El problema no és fer esport amb major intensitat, és clar; la qüestió resideix en el fet que el motor és el malestar interior. Des d’on estàs prenent aquesta decisió? Des de la culpa per haver caigut en la temptació.

A més, estar tan pendent de la nostra alimentació per a aconseguir un objectiu ens condueix a una anàlisi obsessiva de la nostra dieta que, t’avanço, sempre tindrà una «fallada». I llavors no ens relacionem de manera sana amb el menjar, i sentim ansietat i culpa i, això, succeeix en una de les activitats claus per a la nostra vida.

Aquesta cultura de la dieta és el terreny en el qual germinen els Trastorns de Conducta Alimentària. Encara que no tinguis aquest tipus de patologies, segur que aquesta reflexió et sona.

Gaudir de cuidar-nos

No volem sentir més culpa, tampoc per sentir-nos així. Perquè no la tenim. És el que hem anat aprenent des de la nostra infantesa, època en la qual no era suficient amb ser com som, i “calia” arribar a aquests cànons de bellesa. El que sí que tenim és l’oportunitat de tenir una millor relació amb la nostra alimentació. Podem treballar per a desconstruir tots aquests estereotips, per a sentir-nos millor i gaudir del plaer de menjar.

Coneix les teves necessitats i gustos. Ja saps que cada cos és un món, així que no serveix incrementar de «pes» com l’únic valor per a saber com hem de cuidar-nos. A més, els aliments denominats «bons» no poden ser un càstig per a nosaltres: explora entre tot l’arsenal d’aliments i tria aquells que més plaer et proporcionin. Les fruites i les verdures són imprescindibles en una dieta sana i equilibrada: tria aquelles que més t’agradin i supera la por de provar.

Visita a un professional. Aprendre a menjar d’acord amb les teves necessitats, amb l’ajuda d’un professional. Si sents que vols perdre pes, és important disposar d’un pla nutricional que tingui en compte la salut del nostre organisme, per sobre de l’estètica. Com pot ser que no visitem al nutricionista amb l’important que és per a la nostra vida l’alimentació?

No apostis per dietes radicals. El canvi brusc d’alimentació pot comportar efecte rebot, com assenyala la doctora Leyre López-Iranzu, nutricionista de Clínica FEMM, perquè la supressió excessiva de calories “activa al cervell, que percep aquest canvi com un fet perillós per a la salut i baixa el ritme del metabolisme”.

La restricció d’aliments també té un impacte en la nostra salut mental. Com assenyala Gracia Pérez Morujo, psicòloga de la clínica: «poden causar impactes negatius en l’àmbit psicològic com una major irritabilitat, cansament, mal de cap, tristesa i canvis en l’horari de son». Si alguna vegada has seguit una dieta estricta, pot ser que hagis experimentat ansietat i frustració per l’esforç mental que implica la renúncia.

I, finalment, però molt important: practica la compassió amb el teu cos. Encara que hagis sentit moltes vegades que el més important és acceptar-se, hi haurà dies en què et costi més. Però també hi haurà uns altres en què puguis abraçar-te amb més força i entendre que el teu cos no mereix tal càstig.

Per bellezaactiva.com | @bellezaactiva