En el passat, en uns quants països de la UE, les altes taxes d’abandonament escolar prematur que patien, -que ara estan veient reduïdes- comportaren la posada en marxa de sengles programes de reforç escolar, com una variant de les anomenades classes de repàs que ja s’impartien en el segle passat a les escoles.
En les classes de repàs, en l’hora que tenien de durada, de 5 a 6 de la tarda, tot el que es feia era enllestir els deures, que ja era molt, sota el guiatge i mirada atenta del mestre o la mestressa, rebent a canvi una mòdica quota mensual que complementava llur humil sou de docents.
Vistos els més que acceptables fruits recollits pels països que implantaren programes de reforç escolar, nous països s’han afegit a adoptar-los en permanència. Entre les principals fites aconseguides per a tots ells cal destacar la de resoldre molts casos de diferències d’aprenentatge que conduïen irremissiblement a un abandonament escolar prematur.
El menor ritme en aprendre sol colpejar a les famílies que disposen de menys recursos econòmics, sigui perquè als fills no els poden pagar hores de classe en acadèmies privades, fora de l’horari lectiu o qualsevol altra causa, com per exemple que els pares no es vegin en cor d’orientar-los mínimament en els estudis.
Molts pares i mares afirmen que no saben àlgebra i, per tant, es veuen, diuen, en la impossibilitat d’ajudar als fills en l’aprenentatge escolar. Al meu parer no cal saber àlgebra, interessar-se pel que fa el fill o la filla és suficient. No és acceptable desinteressar-se, si no se sap àlgebra, trigonometria o el que sigui. O el que és pitjor, que els progenitors declinin la pròpia responsabilitat cap al mestre o la mestressa.
Per al reforç escolar, un avantatge afegit seria que els nens i nenes sortissin al carrer amb el deures fets, sense haver de pensar-hi fins l’endemà, com passava en les classes de repàs. Era una gran satisfacció per als infants veure’s deslliurats dels deures i en sortir de classe dedicar-se a jugar que és el que toca als infants, al meu parer. Ara se’ls fa fer massa coses, penso.
No tothom pot pagar als seus fills el reforç escolar en una acadèmia privada. Es tractaria, doncs, que de forma altruista docents emèrits i/o graduats que acaben de realitzar els estudis i no troben feina, s’ocupessin del reforç escolar dels nens i nenes amb dificultats, desafavorits econòmicament, evitant de totes passades fer competència a les acadèmies privades.
Del Comú de Sant Julià de Lòria, en el 2014 sorgí una iniciativa semblant a la que proposo, la qual, desconec si va prosperar. El fet de plantejar el problema forma part de la solució. Anteriorment, ex-docents del Col·legi de Sant Ermengol, jubilats, s’havien ofert per a realitzar la descrita tasca educativa gratuïtament. Malauradament no varen trobar el terreny adobat per a dur-la a terme.