La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha inaugurat aquest divendres al vespre el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que enguany arriba a la desena edició i reapareix després que es va haver de suspendre l’any passat, a causa de les restriccions per la pandèmia.
El programa de concerts s’ha obert un any més a la Catedral de Santa Maria, a la Seu d’Urgell, i en aquesta ocasió ho ha fet amb una proposta molt simbòlica pel temple urgellenc: la recuperació de l’‘Officium Defunctorum Urgellensis’ (Missa de Difunts d’Urgell) que Joan Brudieu va composar en aquest indret ara fa uns cinc segles. Una producció pròpia del festival que ja s’havia preparat per estrenar-se l’any passat, quan es commemorava els 500 anys del naixement de Brudieu, tot un símbol cultural de la capital urgellenca, on va passar bona part de la seva vida -tot i haver nascut al nord d’Occitània- i on va morir l’any 1591.
Abans del concert, la Sala de Sant Domènec va acollir la inauguració oficial, un acte adreçat a representants dels 33 municipis que participen en el FeMAP i dels patrocinadors i col·laboradors. Laura Borràs va manifestar que el fet que el FeMAP hagi arribat a la desena edició és una fita de la qual cal sentir-se’n “orgullosos”. Respecte a la posada en valor de la figura de Brudieu, la també exconsellera de Cultura va assegurar que això permet “viure la cultura en una dimensió cinestèsica global”.
El director musical de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), Xavier Cester, va glosar la figura de Brudieu, de qui va destacar que és un dels únics cinc músics a qui es va posar el seu nom en els medallons de ceràmica que hi ha al segon pis del Palau de la Música Catalana (juntament amb Fletxa, Viola, Terradelles i Clavé). Un fet que esdevé la millor mostra que quan es va construir aquest emblemàtic edifici -al començament del segle XX- ja era valorat com un referent musical històric de Catalunya. Cester hi va afegir que les efemèrides suposen una “oportunitat” per fixar l’atenció en qüestions patrimonials que havien quedat “aparcades”, i va elogiar la tasca de recuperació i difusió del patrimoni que fa el festival.
A la introducció, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, també es va referir a la transcendència de Brudieu, en aquest cas a nivell local, perquè el compositor renaixentista dóna nom al principal passeig i a l’institut de batxillerat de la ciutat. Per això, conclou que “Joan Brudieu és la Seu, i la Seu és Joan Brudieu”. Fàbrega va emfasitzar la recuperació del certamen després de l’aturada de l’any passat per la pandèmia, per la qual cosa considera que aquest divendres és un gran dia tant pel Pirineu com per Catalunya, ja que aquest festival “uneix i cohesiona tot el Pirineu” de la mà de la música, la cultura, el patrimoni i el turisme. Finalment, el batlle urgellenc va afirmar que l’esdeveniment, ideat des de la Seu, ha aconseguit situar-se entre els més rellevants d’Europa pel que fa a música antiga.
Recepció a l’Ajuntament de la Seu, al Palau Episcopal i a Puigcerdà
Abans d’aquest acte inaugural, Laura Borràs va ser rebuda a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per Jordi Fàbrega i per diversos regidors i regidores de la corporació municipal. En la seva primera visita a la ciutat com a presidenta del Parlament, va signar al llibre d’honor del consistori.
Prèviament, la màxima responsable de la cambra catalana va visitar el Palau Episcopal, on es va reunir amb l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. Laura Borràs va fer-li lliurament d’una rèplica de la senyera feta a mà que presideix el Parlament; concretament, la número 100 d’aquesta sèrie numerada. Al migdia, havia fet el mateix obsequi a l’Ajuntament de Puigcerdà, on va ser rebuda per l’alcalde, Albert Piñeira. A la capital cerdana, Borràs també va visitar la nova Agrobotiga impulsada per la Fundació ADIS al carrer Pla del Fort, a prop de la plaça del Call, que promociona els aliments locals i l’ocupació de persones amb discapacitat.
Recuperació de patrimoni musical
Tornant al concert, la Missa de Difunts de Joan Brudieu s’ha interpretat en base a un encàrrec fet als musicòlegs Màrius Bernadó i Bernat Cabré, que han partit de la feina que ha fet la Universitat de Lleida en matèria de recuperació patrimonial. L’original d’aquesta obra està guardat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. El repertori s’ha completat amb peces estudiades conjuntament amb el director Josep Cabré i amb diferents fonts litúrgiques procedents del Bisbat d’Urgell i coetànies de l’obra de Brudieu.
Després de l’estrena a la Seu, aquest concert inaugural també es podrà veure aquest dissabte a Pesillà de la Ribera (Rosselló) i el dia següent, diumenge, a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà.
Fins al 22 d’agost, en el marc del FeMAP s’han programat 48 concerts a 33 municipis, la majoria dels quals corresponen a artistes del cartell de l’any passat, que es va haver de cancel·lar per la pandèmia. En total hi ha 20 programes musicals diferents i 150 músics participants. Mentre, de la trentena llarga de municipis que suma el festival, enguany n’hi ha dos d’habituals que no hi són per temor davant la situació sanitària. En canvi, s’hi sumen els de Tiurana (Noguera), La Vansa i Fórnols (Alt Urgell) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
L’edició d’enguany busca la qualitat dels conjunts i solistes de música antiga locals. En destaquen la Capella Cracoviensis (que actuarà a la Seu, Tremp i Ripoll), el Cor Jove Nacional de Catalunya (a Tremp i Berga), la Capella de Ministreres (a Estamariu i Llanars), el València Baryton Project (a La Seu d’Urgell, Puigcerdà i Bossòst) i Anaïs Oliveras & Ensemble la Clementina ( a Organyà, Cornellana i Sort).
Visites, paquets turístics i FeMAP Social
El FeMAP no només se centra a apropar artistes de diversos països d’Europa al Pirineu, sinó que també aposta pel patrimoni local i la natura pirinenca, tot oferint vistes guiades, degustacions o activitats culturals incloses en el preu de l’entrada. D’altra banda, s’ofereixen paquets turístics que combinen les entrades amb allotjament i visites.
Un altre àmbit del certamen és el FeMAP social, que acosta la música antiga a les persones més vulnerables, com ara usuaris de residències de gent gran o de centres per a persones amb discapacitat. Aquests concerts ja començaran aquesta setmana vinent i són a càrrec de joves intèrprets del Conservatori de Música dels Pirineus.