Vaga al sector públic català per denunciar l’abús de la temporalitat a les administracions

Un passadís de l'Institut Joan Brudieu
Un passadís de l’Institut Joan Brudieu. Foto: ARXIU

Diversos sindicats (IAC, CGT, CNT, Cobas i COS) han convocat aquest dijous una vaga al sector públic català per protestar contra l’abús de temporalitat a les administracions. Les organitzacions de treballadors denuncien novament que a tot Catalunya, i també a la resta de l’Estat, hi ha milers d’empleats públics que estan en situació d’interins des de fa anys perquè els respectius ens per als quals treballen han ajornat de manera contínua i sistemàtica la convocatòria de les corresponents places. Uns ajornaments a llarg termini que porten els afectats a una situació de precarietat, indefensió i inseguretat respecte del seu futur.

Davant d’aquesta situació excepcional, i de la precarietat que això genera, reclamen un canvi legislatiu també excepcional perquè a aquests empleats se’ls faci fixos, en considerar que en tots aquests anys ja han demostrat de sobres la seva capacitat per al lloc de treball que ocupen.

La vaga ha tingut un seguiment minoritari a l’Alt Urgell segons les informacions facilitades pels responsables d’institucions i serveis públics. Pel que fa a l’ensenyament, un dels sectors on hi ha més interins, des de l’Institut La Valira han explicat que s’hi han sumat 3 dels 21 professionals del centre. Mentrestant, a l’Institut Aubenç d’Oliana s’han acollit al dret de vaga 5 dels seus 36 empleats. Ester Sanz, directora de l’Institut La Valira, ha explicat que s’ha reforçat les vigilàncies en les aules en què hi havia mestres en vaga, però que no hi ha hagut més incidències. De la seva part, Laia Colell, directora de l’Aubenç, ha informat que han previst l’establiment de guàrdies mitjançant substituts, però que no s’ha pogut fer la classe amb normalitat en aquells casos en què no hi havia el professor titular.

 

Els convocants denuncien “frau de llei” en l’abús de temporalitat

La proposta de la IAC passa per parlar “d’estabilitzar persones i no places” i per rebutjar qualsevol mena d’oposició d’ingrés lliure, que podria perjudicar els treballadors temporals, molts dels quals són dones d’edat avançada i amb càrregues familiars. El sindicat també critica que l’administració no admeti el “frau de llei” que ha comès durant anys amb els treballadors interins i inclogui indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mesos per al personal temporal que no aconsegueixi una plaça en una oposició. Molts dels afectats porten més de deu anys, i alguns fins i tot dues dècades, en aquesta situació.

Un dels sectors amb més temporalitat -70%- és el que ha tingut un paper més clau en la resolució de la crisi de la COVID-19: la sanitat. Segons ha recordat Jesús Frías, portaveu nacional de CATAC-CTS a l’ICS només hi ha un 34% de personal fix. Les oposicions del 2018 per a metges i infermeres encara no s’han resolt del tot cosa que deixa el sector sanitari amb una “precarietat màxima”, segons Frias. Pel que fa a l’ensenyament, el percentatge és del 40% a les escoles i instituts.

Tal com estan plantejades les proves, denuncien, “qui no es presenti aniria al carrer sense indemnització”, i qui ho faci però no obtingui la nota mínima seria acomiadat cobrant una compensació, amb l’única possibilitat de continuar a borses de substitució com les que s’han habilitat pels docents però “perdent tota l’antiguitat” i sense la possibilitat de reclamar per frau de llei, tal com ha explicat Iolanda Segura, portaveu d’USTEC-STES.

 

Demanen fixar els interins amb més de deu anys

En aquest sentit, la IAC demana ampliar l’acord d’última hora la qual va arribar el govern espanyol amb ERC per convalidar el decret llei sobre la temporalitat a l’administració pública, que plantejava que els interins que ocupin una plaça no convocada durant 10 anys passin a ser fixos.

El sindicat, alhora, reclama un concurs de mèrits restringit per a tots els interins que faci 3 anys que són a l’administració i que “si queden persones a qui no se’ls pot donar una solució, es busqui un altre mecanisme per fer-les fixes”. El portaveu nacional de la IAC, David Caño, conclou que “la solució no pot ser fer-los fora” perquè, segons ha recordat, els treballadors interins “fa anys que sostenen els serveis públics d’aquest país”.

 

USTEC-STES critica els serveis mínims dictats i el retard en la publicació

Abans de la jornada de vaga, els sindicats convocants han lamentat que el conseller de Treball, Roger Torrent hagi anunciat “tard” els serveis mínims i els ha titllat d’abusius. A més, des d’USTEC-STES, el sindicat majoritari de l’ensenyament català, han lamentat que els percentatges fixats “són més alts que en vagues anteriors” i han assegurat que, tenint en compte la poca incidència actual de COVID-19, els serveis mínims que s’han establert són “vergonyosos”. A més a més, han indicat que durant l’aturada s’hauran d’ajuntar grups escolars, cosa que vol dir “no respectar els grups bombolla” i que en alguns centres no es pugui fer activitat lectiva.

A ensenyament, la Generalitat ha decretat que hi ha d’haver 2 docents per cada 4 classes a infantil i primària, i 1 professor per cada 3 grups a l’ESO. Per educació especial, llars d’infants, menjadors i activitat complementàries, hi ha d’haver el 50% de les plantilles com a mínim. D’altra banda, el Departament d’Empresa i Treball fixa en el 85% el servei que han de garantir les operadores de transport Renfe, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), així com els serveis funeraris públics.

L’ordre també dicta que el sistema sanitari ha de garantir el “normal funcionament” d’urgències, de les unitats especials –com les UCI o les sales de parts–, del circuit assistencial covid-19 a l’atenció primària i també de la campanya de vacunació. També s’ha d’atendre l’activitat quirúrgica “inajornable”, segons dicti el cap de servei, i garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia “en situacions urgents i de necessitat vital”. La resta de serveis no previstos en l’àmbit sanitari funcionaran com en un dia festiu, exceptuant aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, en que passarà a ser del 50%. D’altra banda, Treball fixa en el 85% el mínim de treballadors que han d’atendre comunicacions d’urgència i emergències.

La ràdio i la televisió pública han de retransmetre un 50% dels continguts habituals dels seus canals, emissores i portals i garantir l’emissió de la informació necessària en cas que es produeixi una emergència per a la població.

TOTES LES NOTÍCIES