Després d’aconseguir la fita de competir per primera vegada en el Festival de Cinema de Canes en la secció oficial, al costat de la finalment premiada pel·lícula espanyola ‘Sirat’, d’Oliver Laxe, ‘Romería’, de Carla Simón ha arriba als cinemes. La directora d’Estiu 1993’ (2017) – millor primera pel·lícula a Berlín i Gaudí a la millor pel·lícula – i ‘Alcarràs’ (2022) – Os d’Or a Berlín i Gaudí a la millor pel·lícula – tanca amb ‘Romería’ un esplèndid tríptic sobre la memòria familiar. La coproducció hispana-alemanya parlada en català, castellà i gallec aborda en clau autobiogràfica una preciosa història de recerca de les arrels parentals. En aquesta ocasió la cineasta catalana explora la branca familiar paterna de la mà d’una jove, Marina (Llúcia Garcia), de divuit anys, que viatja a Galícia a la recerca de les petjades del seu pare, mort fa anys, i de qui no en té cap record més enllà de les referències del diari de la seva mare que porta amb ella.
Allà coneixerà els seus avis, cosins i oncles mentre la recerca sobre les empremtes pèrdues del pare la confronta a informacions contradictòries, silencis i llacunes que fan difícil completar el mapa cartogràfic del passat. ‘Romería’, un títol metafòric que al·ludeix al caràcter religiós d’una espècie de peregrinació, és una pel·lícula de redescobriment, de reconstrucció, que condueix a marina a un territori insospitat i inexplorat. Una incursió en el context dels anys de la SIDA on els heroïnòmans morien enmig del silenci i els prejudicis de familiars disposats a silenciar el drama d’aquesta pandèmia com si fos un estigma.
La proposta de Carla Simón compartia inquietuds en la secció oficial de Canes amb la malaltissa i delirant ‘Alpha’, de Julia Ducournau, centrades en l’aspecte del terror a la infecció de la SIDA. Durant la recuperació d’aquest passat tràgic, Marina descobreix també amb admiració la història d’amor dels seus pares en uns anys de plenitud, de joventut, de llibertat, de plaer, d’aventura, d’amor i, també, d’exploració de les drogues. Aleshores, Marina, fascinada per aquest moment vital privilegiat, acaba desdoblant-se i es mimetitza en aquella època revivint la història dels seus pares com a pròpia amb un cosí, Nuno (Mitch Martín), de qui se sent atret, establint un bonic i lúdic joc de miralls.
Més enllà d’aquesta fuga fantàstica, d’aquesta ficcionalització i sublimació d’un passat de joia i de dolor, i que marca un nou camí estilístic en el seu cinema de Carla Simón, la cineasta fa un nou pas en la indagació de les arrels pròpies amb el seu característic estil fet de veritat i transparència, treballant indistintament amb actors coneguts i actors no professionals, aconseguint copsar grans moments de gran naturalitat, trossos de vida. ‘Romería’ es podria considerar també un film d’autoficció perquè la Marina, que vol estudiar comunicació audiovisual, filma la seva estada gallega, rodant un diari filmat, amb entrades en forma de capítols, com si fos la matèria primera audiovisual de la futura cineasta Carla Simón. Una esplèndida i commovedora pel·lícula que tanca un cercle virtuós i que compta amb actors també com Tristán Ulloa en el paper de tiet, Janet Novás o Sara Casasnovas.