Reflexions mediambientals

Francesc Mauri
Francesc Mauri

Tècnics i polítics de moltes ciutats expliquen per què hem d’acabar aviat amb la recollida tradicional amb els contenidors. Diversos sistemes, en funció del tipus de ciutat, barri, població, etc. conviuen. L’anomenat Porta a Porta, en actiu a més de 200 municipis de Catalunya i, en creixement constant, els contenidors tradicionals en superfície o soterrats, etc. ens han portat fins a una mica més del 40% de reciclatge en el global de Catalunya.

Aquestes ratlles inicials, però són l’excusa per reflexionar sobre els residus. Els que vàrem néixer als anys 60, recordem perfectament els rius catalans ja als anys 70, plens d’escuma i de colors diferents en funció del riu i l’activitat que s’hi desenvolupava.

A principis dels 70 arriba el primer hipermercat al Baix Llobregat. És la revolució. Els prestatges dels antics “colmados” i botigues de barri, amb molts productes a doll – a granel -, van canviant en aquestes grans superfícies. Els envasos retornables de vidre, van donant pas als envasos d’un sol ús i de plàstic. Més endavant desembarquen els tetrabrics. Ara mateix, en alguns supermercats i grans superfícies, trobar envasos retornables és impossible i el vidre gairebé ha desaparegut.

L’aigua, els residus, la mobilitat, l’energia i d’altres elements els hem utilitzat, generat, etc. sense miraments. Doncs bé, toca canviar completament. La tercera revolució industrial es va acabar. L’economia verda és una oportunitat de donar-li la volta a l’espoli salvatge dels recursos. És una oportunitat de negoci única.

El Govern de Catalunya, pioner en aquesta matèria al sud d’Europa en suport a l’Economia Circular i d’altres aspectes importantíssims de cara al futur, aposta clarament cap a un canvi de funcionament. Fa pocs dies han arribat filtracions en el sentit de fer desaparèixer de les botigues embolcalls de fruita i els que siguin superflus. O la problemàtica de les càpsules de cafè. I sobretot intentar que optar pel que és verd no sigui, en alguns casos, molt més car.

No és un problema d’unes empreses, d’uns governs o d’uns països determinats. Tots i totes hi estem immersos en aquesta aposta per la supervivència del planeta. Ja no es tracta només d’un sentiment mediambientalista. Si no canviem, el col·lapse de les societats que conformen els 5 continents arribarà aviat.

En el passat, durant el segle XVIII, la Guerra dels Cent Anys o la Revolució Francesa, van ser desencadenades, entre altres factors, per unes duríssimes condicions climàtiques amb fred i no maduració dels conreus. La gana va fer esclatar, en part, els conflictes.

Entre el 2004 i el 2009, el Canvi Climàtic, accentua una greu sequera a l’interior de Síria. Un milió i mig de persones fugen de la fam cap a zones més favorables. Les tensions augmenten i, la dictadura, la geoestratègia i l’extremisme islàmic hi fan la resta que, desgraciadament ja coneixeu.

Antigament, ja hi havia conflictes de la mà del clima. Ara, l’Escalfament Global o Canvi Climàtic ens porta els canvis molt ràpidament i, per tant, el nostre poder d’adaptació trontolla. Fa pocs mesos, el conflicte d’Ucraïna ens ha acabat de fer obrir els ulls.

Jo soc optimista. Ho vull ser. I tu?

TOTES LES NOTÍCIES