Josh Safdie, director de rugents thrillers al costat del seu germà, Benny Safdie, com ‘Good Time’ (2017) i ‘Diamantes en bruto’ (2019), s’aventura en la seva primera realització en solitari sota el paraigua dels totpoderosos estudis del moment A24. Amb un guió original del mateix realitzador al costat de Ronald Bronstein, Josh Safdie s’inspira en un personatge real, Marty Reisman, campió americà de tennis taula, per a fer-ne una recreació lliure en forma de desenfrenada desventura sobre el desig obsessiu del triomf mundial del jugador Marty Mauser (Timothée Chalamet).
Ens trobem l’any 1952 i Marty treballa en una sabateria del seu oncle a Nova York tot compaginant aquesta feina discreta i mal pagada amb la seva verdadera passió com a jugador de ping-pong en la selecció americana. La seva fita immediata és competir a la Gran Bretanya per a proclamar-se campió mundial i, aleshores, es veu obligat a extorquir un operari de la botiga per a cobrar el que li deuen de sou per a poder-se pagar el viatge.
Però, en el context de la postguerra es desbloqueja la presència d’esportistes japonesos, derrotats pels americans a la II G.M., en competicions esportives, i un inesperat contrincant japonès sord, Koto Endo (Koto Kawaguchi), esdevé la revelació del torneig i li arrabassa el títol de forma humiliant a Marty. Aquest contratemps és només un dels múltiples entrebancs que acabarà generant el mateix Marty en la seva dèria de venjar-se d’Endo i coronar-se campió mundial al campionat del Japó. Marty s’embolica amb una amiga, Rachel Mizler (Odessa A’zion), una dona casada, a qui deixa embarassada, esdevenint companya imprevista de fuga. Marty també té un soci d’estafes, Wally (Tyler Okonma), un taxista de raça negre, per a intentar enganyar incauts i treure´ls els diners, finalment embrancats en persecucions. Marty també intenta seduir una actriu de Hollywood en hores baixes, Kay Stone (Gwyneth Paltrow), per a servir-se d’ella pels seus desitjos d’ascens social.
Kay és una actriu de talent discutible que necessita els diners del seu marit, un ric empresari d’estilogràfiques, Milton Rockwell (Kevin O’Leary), per a tornar als escenaris teatrals. En aquesta urgent cursa feta de picaresca cap a l’anhelat triomf, Marty també voldrà fer negocis amb Rockwell per a intentar volar al Japó. En aquesta desesperada i calamitosa cursa per a intentar vèncer a Endo, Marty es creua fortuïtament amb un gàngster, Ezra Miskhin (Abel Ferrara), i el seu gos en una escena hilarant, personatge de qui també es voldrà aprofitar per als seus fins. La raó és que tot el que toca Marty, s’esguerra.
Les seves accions maldestres tindran conseqüències nefastes en tothom. El resultat és una pel·lícula trepidant, frenètica, a vegades, histèrica. Aquest ritme accelerat i els successius ensurts li donen un aire a ‘Marty Supreme’ d’screwball comedy, una comèdia esbojarrada. Marty convoca la figura de l’antiheroi en el cos d’un esportista ambiciós, trepa, cregut i busca-raons. Un heroi rebregat, esdevingut l’exemple del malson americà, el revers del somni americà, en sintonia amb films recents com l’oscaritzat ‘The Brutalist’ (2024, Brady Corbet) on l’individualisme americà és esclafat pel sistema.
Aquesta pel·lícula boja farcida d’humor, d’absurd, d’impossibles, de maldecaps, esdevé una esplèndida tragicomèdia que reposa sobre el patetisme i la dissort. Una faula amarga amb una actuació sorprenent de Timothée Chalamet qui aconsegueix esquivar els evidents riscos de la sobreactuació. Així que Chalamet, dues vegades nominat als Oscar a millor actor per ‘Call me by your name’ (2017) i ‘A Complete Unknown’ (2024) en la pell de Bob Dylan, aspira a assaborir finalment el seu Oscar després de guanyar el guardó a millor actor als Globus d’Or. A part d’aquesta nominació a millor actor, ‘Marty Supreme’ també aspira a vuit candidatures més als Oscars: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor fotografia per Darius Khondji, millor muntatge, millor disseny de producció, millor disseny de vestuari i millor càsting, nova categoria afegida enguany.