L’anomenat efecte Frankenstein (uncanny valley), descriu la sensació d’inquietud, estranyesa o rebuig que experimentem davant d’éssers o objectes que imiten la forma humana, però no ho fan de manera convincent o real. Aquest fenomen es fa especialment present en robòtica, animació digital, intel·ligència artificial i altres àmbits on es busca reproduir comportaments o aparences humanes.
L’efecte Frankenstein es produeix quan:
- Un robot, avatar, ninot animat, veu sintètica o sistema d’IA s’assembla molt a un ésser humà, però no prou.
- Aquesta semblança incompleta activa mecanismes psicològics de detecció d’anomalies, i això genera inquietud.
- L’observador sent que “hi ha alguna cosa que no quadra”, encara que no pugui identificar què és exactament.
No es tracta de por; és un malestar cognitiu resultat de la contradicció entre el que percebem i el que esperem veure o sentir.
Les manifestacions més habituals, són:
1. Sensació d’incomoditat o repulsió
És la resposta més comuna: la sensació de que alguna cosa és “rara”.
2. Percepció d’artificialitat
El robot o avatar presenta detalls que el delaten, com moviments massa rígids o massa fluids, expressions facials que no coincideixen amb l’emoció, ulls sense vida o mirada fixa, inclús veu sintètica amb pauses o entonacions estranyes.
3. Conflicte cognitiu
El cervell detecta simultàniament “humà” i “no humà”, cosa que genera:
- Confusió.
- Estrès lleu.
- Atenció exagerada als errors.
4. Distanciament emocional
El públic sol evitar vincular-se amb personatges o robots que provoquen aquesta sensació.