La Proposició de llei de finances comunals -actualment a tràmit parlamentari- preveu eliminar el topall -avui vigent- que limita l’import màxim a satisfer en concepte d’impost de radicació a 300.000 euros anuals. La supressió d’aquest topall unida a l’extrema disparitat del tipus de gravament -que pot oscil·lar entre els 5 cèntims i els 100 euros per metre quadrat- suposa un alt grau d’inseguretat jurídica que pot dissuadir els inversors privats a l’hora de dur a terme projectes empresarials.

Aquest és un dels canvis substancials que preveu la proposició de llei, juntament amb l’impost sobre els rendiments arrendataris, que fixa el tipus de gravament entre el 0,1% i el 6% d’aquests rendiments, deixant a l’arbitri de cada Comú situar-se en un dels extrems de la forquilla.

Tot plegat, suscita una preocupació notable entre l’empresariat perquè pot obrir la porta a increments de la pressió fiscal, generar inseguretat jurídica i podria comprometre un model fiscal que, fins ara, s’ha caracteritzat per una relativa senzillesa per a l’obligat tributari i una notable competitivitat en comparació amb altres països i jurisdiccions.

A més, el fet que les quantitats satisfetes en concepte d’impost de radicació i d’impost sobre els rendiments arrendataris siguin deduïbles de la quota a satisfer en concepte d’impost de societats o de les activitats econòmiques gravades per l’impost sobre la renda podria conduir a una disminució sensible dels ingressos de l’administració general que -més d’hora que tard- es traduirien en un augment de la pressió fiscal.

Tot i respectant el grau d’autonomia dels comuns, la patronal estima que cal tenir una harmonització mínima si es vol mantenir -i fins i tot millorar- l’eficiència del marc fiscal actual.

És per aquest motiu, que la Confederació Empresarial Andorrana fa una crida als grups parlamentaris perquè esmenin la proposició de llei per garantir no incrementar la pressió fiscal i vetllar per un sistema impositiu senzill.

Així mateix, el tràmit d’esmena d’aquest text representa una oportunitat per acotar millor les dues figures tributàries descrites. En aquest sentit, la CEA és partidària de rebaixar el topall de 300.000 euros de la taxa de radicació fins a 200.000 euros i de reduir la disparitat de forquilla dels tipus de gravamen de la taxa de radicació i de l’impost sobre el rendiments arrendataris. En el primer cas amb un tipus màxim que no superi els 50 euros per metre quadrat i en el segon cas amb un tipus màxim que no superi el 3% dels rendiments arrendataris.