Què és CEHDA?
CEHDA és una entitat que treballa per a generar oportunitats locals i sostenibles. Tant a Ghana, en comunitats rurals, com a Catalunya, amb persones migrades.
En què consisteix el projecte?
És un projecte d’acollida, formació i assessorament a persones migrades, per a millorar la seva situació social. Són persones que estan en una situació principalment d’irregularitat administrativa i tenen moltíssimes barreres per a accedir als recursos socials i drets de ciutadania.
El que pretén el projecte és acompanyar-los, durant un període de temps, amb diferents activitats, per tal que puguin millorar les seves competències de cara a una futura inserció laboral, però també per a tenir més consciència dels seus drets i tenir més opcions de cara al futur. No volem que es tracti d’un apoderament individual sinó que també puguem contribuir a millorar la cohesió social del territori. Per això creiem que és molt important aquesta tasca de sensibilització amb joves.
El projecte té diverses fases. La primera és l’acollida residencial, en què consisteix?
Actualment, tenim dos pisos d’acollida, un a Sant Vicenç dels Horts i un altre a Badalona, en els quals hi ha principalment homes. Tot i això, hi ha la idea de transformar un dels pisos en un bloc de dones. A hores d’ara, són homes, joves, i d’origen africà. Tot i que no exclusivament. Aquestes persones actualment es troben en situació d’irregularitat jurídica i sense sostre. Quan entren al pis d’acollida, per tant, és un recurs molt important per a ells per tal d’iniciar un itinerari formatiu. Fins que no tenen aquesta possibilitat combinen etapes d’albergs temporals amb etapes de carrer. Aquest itinerari doncs els permet que després puguin continuar desenvolupant altres accions dins el projecte.
Aquesta fase va seguida de l’acompanyament?
Sí, l’acompanyament és la segona fase i consisteix a generar un itinerari personalitzat per a cada persona, que es troba dins el projecte. Bàsicament, té a veure amb l’acompanyament per a la millora de les competències de cara a la inserció laboral: formació laboral. Però també altres competències transversals. Després també trobem tot un altre acompanyament per a mirar de regularitzar la situació d’aquestes persones en l’àmbit jurídic. Actualment, tenim una legislació d’estrangeria que és restrictiva, i moltes vegades, tot i passar un temps considerable, hi ha persones que no poden regularitzar la seva situació. Això dificulta moltíssim les seves possibilitats futures. Aquest acompanyament inclou, doncs, aquesta part d’assessorament jurídic per a poder fer possible que després hi hagi un permís de residència i treball que els permeti treballar.
I finalment trobem l’etapa formativa.
La formació en el nostre cas és específica en l’àmbit de l’agricultura, concretament en l’horticultura ecològica. El motiu pel qual realitzem aquesta formació és perquè des de l’inici de l’associació ens vam trobar amb persones que procedien de l’àmbit rural i tenien coneixements en l’àmbit agrari. Vam creure que era interessant poder valorar aquests coneixements. Que siguin coneixements que s’actualitzin, però de la mateixa manera, que en cas de retorn al país d’origen també es puguin aplicar. Creiem que és una formació que pot ser útil a casa nostra, al mercat laboral, i també en el cas de retorn al país d’origen.
És important per a aquesta inserció laboral, i per la cohesió social, el fet de teixir una xarxa i tenir suport mutu?
És molt important. Dins el projecte plantem la llavor, treballem molt el tema de tenir una xarxa social sòlida. Intentem aconseguir que aquestes persones puguin establir llaços amb d’altres, com són les voluntàries que participen en el projecte i amb qui realitzen activitats com sortides culturals. Creiem que és fonamental perquè acostumen a ser persones que no tenen llaços forts dins de Catalunya. Per tant, com que la seva xarxa social és feble necessiten enfortir aquestes relacions amb veïns o persones conegudes.
Per què és important la feina d’associacions com la vostra?
Som una entitat petita, però tenim clar que la feina que fem, tot i tenir un impacte local petit, té molt de sentit perquè la situació actual en l’àmbit de les migracions ens fa veure que hi ha moltíssimes vulneracions de drets humans, tant en el país d’origen com en el trajecte migratori de les persones. Aquestes vulneracions dels drets humans són aspectes que estan determinant molt la qualitat de vida de les persones migrades, i de les persones de les comunitats migrants d’orígens.
Nosaltres no canviarem grans realitats amb un petit projecte, però sí que podem canviar la condició de persones concretes i generar consciència en comunitats locals. Molts projectes petits a molts llocs del món, poden generar canvis conjuntament.
Quin és el paper de la societat?
Cadascú de nosaltres ens podem implicar d’alguna manera en realitats que tenim properes i que al final estan connectades amb realitats llunyanes. La realitat de l’exclusió social, per exemple, té a veure amb molts factors que interactuen i no ser únics. Dintre del nostre dia a dia, com a ciutadans, podem fer moltes coses. Com a societat ens cal organitzar-nos, i a través d’aquesta organització, exercir el poder que tenim. A vegades aquest poder pot ser limitat, però si no l’exercim les coses encara seran pitjors. Cal que defugim del discurs del “no hi ha res a fer”, perquè en realitat sí que hi ha molt a fer i amb el compromís de tothom tenim capacitat d’incidir.
I l’administració?
Ens trobem en un context complicat, en l’àmbit europeu. La Unió Europea té unes polítiques migratòries que són restrictives, i molts cops acaben criminalitzant els processos migratoris i en contrapartida les persones. Un exemple clar d’això és el control fronterer, i el fet d’estigmatitzar les persones per voler arribar al continent europeu i, alhora, barrejar-ho amb factors com la delinqüència -encara que siguin coses que no tinguin res a veure-. El que ens ha de preocupar, en contrapartida, és la violència estructural i la desigualtat que generen les migracions. Creiem que hem de generar oportunitats i millorar les condicions de vida per a aquelles persones que busquen una de millor.
La feina que cal fer és deixar de centrar les polítiques dels països enriquits en controlar les fronteres i reproduir el discurs de la por, i que es prioritzi la cooperació i la justícia global.
Text: Regina Rigau – El Monocle / Imatges: Aina Pizarro – El Monocle