Avui us vull esposar el que em va succeir l’any 2005, quan em van diagnosticar fibromiàlgia (FBM). La doctora em va comentar que podria tenir-la des d’anys enrere, però, amb això, no vull excusar-me per la malaltia, ja que la meva infància, abans dels tres anys, va ser molt dolenta, situació que es va allargar alguns anys més.
Em vaig casar i, en aquells moments, vaig tenir un conjunt de coses alhora, casa, marit i un fill. Mai m’havia pensat, que potser estava passant per una depressió per tot el que m’havia passat. Però, ho tornaria a fer, sabent el que avui és i, sobretot, demanaria ajuda.
Després va començar l’etapa laboral. M’ha agradat complir amb la feina encara que, de vegades, penso que he fet més del que em corresponia, segurament pel meu caràcter d’ajudar tothom, tot i que, amb això, he tingut molts conflictes, estrès, ansietat, etc.
La feina em va produir un estrès crònic, per la qual cosa vaig haver d’anar al psicòleg i al psiquiatre i, en l’actualitat, per diversos successos més, encara hi estic acudint per a procurar curar-me, ja que és el que més desitjo per a mi mateixa, per a la meva família i amistats.
Tinc insomni, dolor muscular agut, fatiga i cansament continu, el cap em fa mal cada dia. Però, hi ha un fenomen, especialment, del qual no se’n sol parlar gaire i, crec, que és molt freqüent entre les persones que patim aquesta malaltia. Jo, per la meva banda, soc molt hipersensible, en el gust, l’olfacte, la vista, l’oïda i el tacte, sense tenir cap ordre en concret.
Em fa mal una simple opressió lleu de la roba, un toc lleuger o un suau massatge també em causa dolor. Soc molt sensible a les olors dels perfums, al fum i a altres olors que acaben per incomodar-me. Així mateix, també soc sensible als sorolls, no només a sorolls forts, els sons lleus però repetitius també em molesten i em passa el mateix amb la llum brillant del sol. I sovintegen els problemes amb el fred i la calor, segons el cas.
Totes les persones que patim fibromiàlgia -algunes més que altres- hem de tenir cura amb l’alimentació. La meva doctora em va dir que procurés posar atenció en aliments com la cafeïna, el gluten, edulcorants, xarop de blat de moro, fructosa, aspartam i altres additius alimentaris com conservants, colorants i sabors artificials perquè no són apropiats per a nosaltres.
Un altre cosa que em passa, és la dificultat de no controlar els meus impulsos, d’actuar sense pensar, sigui per a bé o per a malament. Aquest, és un fet que em provoca molt estrès i ansietat.
Escric això amb moltes llàgrimes al rostre. És complicat poder sobreviure en aquestes situacions. En ocasions faig mal a la meva família i a les amistats amb el risc de perdre’ls per sempre.
Soc com un llibre de notes en el qual tot hi apareix: anys sense sortir, anys somiant en allò que la vida em depararia… I on tot sovint em pregunto si segueixo lluitant o si deixo que tot plegat se m’endugui per davant.
Només queda aprendre a viure sense fer mal i, a la fibromiàlgia, suportar-la.
Mira sempre endavant i lluita