Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El tallarol trencamates és un ocell d’ambients oberts amb matollar, present a Catalunya pràcticament tot l’any. Tot i que la població catalana va patir una davallada, s’ha recuperat a les darreres dècades. El seu principal factor d’amenaça és la pèrdua d’espais oberts. És una espècie catalogada de “vulnerable”.
Hàbitat
- Espècie típica d’ambients oberts càlids i àrids, amb matollars i brolles amb plantes de port petit i poca cobertura vegetal, però sense excessiu rocam ni terra sorrenc. Selecciona concretament timonedes, brolles de romaní (Rosmarinus officinale) i estepes. En general és força exigent a l’hora d’escollir els ambients que ocupa.
- Aquests ambients coincideixen amb els primers estadis d’una successió postincendi.
- El rang altitudinal és força ampli, des del nivell del mar fins a zones de muntanya, sempre que hi hagi els requeriments ecològics per a ocupar-los. A Catalunya, l’única zona de muntanya on s’ha confirmat la cria és a la Cerdanya, en un ambient postincendi, d’on ha minvat la població després que la successió substituís el matollar predilecte de l’espècie per un hàbitat més tancat. A la resta de la península Ibèrica, però, ocupa zones de muntanya on aquest hàbitat, menys dens, és persistent.
- Pel que fa a ambients antròpics, prefereix prats de pastura termòfils i vores arbustives de camps de cereals i fruiters de secà.
- Hiverna en una extensa zona que comprèn des de la conca del Mediterrani, el nord de l’Àfrica, fins al Sahel. És per això que se’l considera un migrador parcial. Algunes observacions hivernals fan pensar que pot existir una petita població resident a Catalunya.
Distribució
- A Catalunya és una espècie nidificant. Presenta tres zones de cria: l’una al nord de la plana de Lleida, la segona al sud del mateix àmbit, i la tercera, al cap de Creus. Més enllà d’aquests tres nuclis, existeixen poblacions disperses més o menys connectades amb els nuclis principals, com el Montgrí i la zona prepirinenca més seca i càlida (la Noguera i el Pallars Jussà). Per últim, s’han trobat petites evidències de cria inconnexes al Garraf, a la Cerdanya i a Terres de l’Ebre, aquesta darrera, enllaçada amb la població ibèrica.
- Tot i que a mitjans del segle XX la seva població es va reduir a Catalunya, des de fa 15 – 20 anys, sembla recuperar nous territoris a la plana de Lleida, equiparant-se amb l’augment de la distribució de les poblacions franceses i del nord-oest ibèric. Els territoris de la Noguera i el Pallars Jussà poden formar part d’aquesta nova colonització.
- A la resta de la península Ibèrica es distribueix de manera homogènia, però molt fragmentada, amb la màxima densitat a la depressió de l’Ebre, i la mínima a Galícia, on és absent.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.