Els Premis Internacionals Ramon Llull premien Claire Verlet, María Alonso Seisdedos, Simona Škrabec i Mary Ann Newman

Lliurament dels premis internacionals Ramon Llull 2022
Lliurament dels premis internacionals Ramon Llull 2022 (SFGA/JAViladot)

La Fundació Ramon Llull ha lliurat a Andorra els Premis Internacionals Ramon Llull, destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Les premiades en aquesta desena edició han estat quatre dones: Claire Verlet, María Alonso Seisdedos, Simona Škrabec i Mary Ann Newman.

L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, en una cerimònia presidida per la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, que ha estat acompanyada per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom; l’alcalde d’Alzira i president de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, Diego Gómez, la directora general de Cultura del Govern Balear, Catalina Solivellas, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro.

Durant l’acte de lliurament, la ministra ha celebrat que un any més Andorra sigui l’escenari d’entrega d’aquests premis, ja que és l’únic país al món “qui any rere any portem la llengua catalana als principals fòrums internacionals”. Durant les seves paraules, la ministra també ha posat en relleu que la llengua i la cultura en català s’han distingit sempre per la voluntat de tenir una projecció internacional i ha refermat el compromís del Govern “perquè Andorra continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català”.

“La llengua i la cultura que compartim amb catalans del nord i del sud, valencians, balears, aragonesos de la Franja i algueresos ha de seguir sent sinònim d’obertura, de modernitat, de llibertat creativa i de respecte a la diversitat”, manifestava la ministra.

En aquesta mateixa línia ha desitjat que la Fundació Ramon Llull, com a entitat amb esperit d’agrupar la família de la llengua i amb la voluntat de crear complicitats, permeti “enfortir llaços i crear sinergies en benefici dels objectius que compartim”.

Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, ha celebrat la rellevància dels Premis. Segons Garriga, la nova entrega de premis “evidencia que quan els territoris de parla catalana treballem junts, sumem forces”. Ha afegit que “explicar-se al món no sempre és fàcil” però que “en un món globalitzat com el nostre, és important destacar allò que ens fa únics i especials”. Garriga ha agraït a les premiades la passió i qualitat amb què projecten la cultura catalana al món.

Com a novetat d’enguany, s’ha incorporat un nou guardó que vol reconèixer la trajectòria dels traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats, sumant-se així al guardó que ja s’entregava a la millor traducció i que ara reconeix la tasca de traductors novells.

L’acte de lliurament dels premis ha comptat amb un espectacle creat per a l’ocasió amb la participació de l’Esbart Laurèdia, l’Esbart Sant Romà, la Jove Companyia Nacional de Dansa i la Companyia Líquid Dansa.


Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana: Claire Verlet
Aquest any s’arriba a la desena edició d’aquest premi, que convoca la Fundació Ramon Llull i distingeix una persona o institució de l’exterior que s’hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que n’hagi afavorit la visibilitat en l’àmbit internacional. El premi està dotat amb 4.000 euros.

El jurat considera mereixedora del premi Claire Verlet, en reconeixement per haver programat espectacles de dansa contemporània catalans com els de la companyia Malpelo de Maria Muñoz i Pep Ramis, o la companyia Azkona&Toloza al Théâtre de la Ville de París, i per haver donat valor a la creació artística catalana en aquest camp durant el 2021 a França.


Premi Ramon Llull de traducció literària: María Alonso Seisdedos
El Premi Ramon Llull de traducció literària reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor. Poden aspirar al guardó les obres literàries traduïdes del català i publicades l’any anterior, d’autoria exclusiva. El premi té una dotació de 4.000 euros.

El jurat ha decidit atorgar el premi a María Alonso Seisdedos en reconeixement de la seva traducció al gallec del llibre Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, sota el títol Canto eu e a montaña baila. Els membres del jurat han valorat molt positivament que sigui la traducció d’una obra de la literatura catalana contemporània que es pot apropar al públic gallec mantenint l’estil i la tonalitat lírica i resolent amb encert la tria dels registres, sobretot en l’oralitat. S’ha posat en relleu que Alonso és una de les traductores contemporànies en llengua gallega més prolífiques i valorades en l’actualitat. La novel·la premiada forma part de la col·lecció de narrativa per a adults Libros K, en què es troben altres noms de la
literatura catalana recent com Eva Baltasar, Jordi Sierra i Fabra, Quim Monzó o Tina Vallès.


Premi Ramon Llull de traducció literària (trajectòria): Simona Škrabec
Aquesta nova modalitat de premi, que s’estrena enguany, té com a objecte reconèixer la trajectòria dels traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats. Cal que hagin publicat més de cinc obres de literatura catalana. El premi té una dotació de 6.000 euros.

El jurat considera mereixedora del premi Simona Škrabec en reconeixement de la seva indiscutible labor de difusió de la literatura catalana a Eslovènia com a traductora del català a l’eslovè. Des del començament del segle XXI, quan Simona Škrabec va començar a treballar com a traductora del català a l’eslovè, ha traduït Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, el seu primer llibre traduït, el 2002; Darrer comunicat i Tocant a mà, de J. V. Foix, el 2003; Camí de sirga, de Jesús Moncada, el 2004; El joc del mentider, de Lluís Maria Todó, el 2005; L’ombra de l’eunuc i Senyoria, de Jaume Cabré; Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater; La Passió de Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i Pedra de tartera i País íntim, de Maria Barbal, a tall d’exemples.


Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat lingüística: Mary Ann Newman
El Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat lingüística té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, el reconeixement, la promoció o la defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. El guardó és atorgat conjuntament per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Té una dotació de 6.000 euros.

El jurat considera mereixedora del premi Mary Ann Newman per haver treballat sense descans amb qualitat, intensitat i bon criteri per a promoure la cultura i la literatura catalanes als Estats Units des de l’ensenyament, la traducció i l’activisme cultural.

TOTES LES NOTÍCIES