Un any que se’n va

Roser Rodríguez Jerez

Com a darrer mes de l’any, el desembre ofereix una oportunitat comuna per a reflexionar sobre els triomfs, els desafiaments i els desenvolupaments experimentats durant els darrers onze mesos. És un moment per a celebrar els punts d’inflexió individuals i reconèixer la flexibilitat necessària per a explorar els alts i baixos de la vida. Aquesta qualitat intel·ligent de desembre es resumeix sovint en la tradició de les enquestes de final d’any.

Des de les persones que escriuen als diaris sobre les seves experiències fins als mitjans de comunicació que destaquen els esdeveniments notables de l’any, el desembre serveix com una parada col·lectiva. El pas de desembre a gener simbolitza un nou començament, i la celebració de la nit de Cap d’Any és una confirmació del pensament positiu persistent de la humanitat. El mes està molt relacionat amb la tradició d’establir resolucions per a l’Any Nou.

Moltes persones utilitzen el desembre per a planificar el seu creixement personal i professional, establir objectius i anhelar bons desitjos de cara a l’any entrant.

Tot i que el mes comporta temes generals de reflexió i restabliment, també està determinat per les tradicions locals, el clima i els costums socials. D’altra banda, la meitat sud del món experimenta el desembre com una època de calor i llum solar, ja que coincideix amb l’estiu.

Desembre és un pont entre el passat i el futur, un mes que exemplifica la naturalesa conflictiva dels finals i la promesa alegre dels començaments moderns.

És un moment de celebració, reflexió i planificació, en què les persones es reuneixen per a honrar les convencions, apreciar els éssers estimats i mirar endavant els possibles resultats de l’any que comença.

Com a capítol final de l’any, el desembre té un pes d’importància que ressona en persones de tot el món. Ja sigui a través dels llums brillants de la temporada d’esdeveniments, els tranquils minuts de reflexió o l’eufòric començament de l’Any Nou, el desembre ens recorda la naturalesa modelada del temps i l’ànima perseverant del restabliment.

Els darrers 31 dies per a fer màgia, per a deixar empremta, per a marcar la diferència. Un darrer mes per a somiar, per a complir, per a tenir detalls i per a no deixar que res s’escapi. Per a sentir pau i tranquil·litat.

Un mes per a acabar amb el que tenim pendent.

Retrobaments bonics.

No desaprofitar ni un segon.

Un darrer mes per a fer-nos forts pel que s’ha patit, i per a agrair per tot el que hem tingut.

Per a ser feliç i per a viure.

Un adeu al desembre que s’acaba l’any 2025.

BONES FESTES A TOTS I A TOTES.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]