El passat dia 2 d’octubre es va presentar a l’Era Rossell d’Ordino el llibre titulat “L’Ossa d’Ordino”, un acurat estudi realitzat pel periodista i escriptor, Albert Roig, i el qual porta el subtítol d’”Una tradició ancestral dels Pirineus”. En primer lloc s’ha de destacar que aquesta popular tradició s’havia deixat de representar durant uns quants anys al Principat d’Andorra, però mercès al treball del poeta, periodista i escriptor Rossend Marsol (1922 – 2006) es va poder recuperar a Encamp a l’entorn dels anys 60.
Des d’aleshores, aquesta escenificació es va incorporar com a part de la Festa del Carnaval d’Encamp. I es continua representant en format de farsa teatral, però en la versió adaptada per l’anomenat Sicoris (Rossend Marsol), com hem dit abans.
Més tard, va ser l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, de la qual es membre fundador l’autor del llibre “L’Ossa d’Ordino”, que ara s’acaba de presentar i que, per altra banda, es un estudiós de la cultura popular andorrana. Anteriorment l’Albert Roig ja havia publicat el llibre “Roda el Foc: 30 anys de falles a Andorra la Vella” (2017), a part de “Vida política de Josep M. Mas Pons. Pere de l’Oros” (2016).
Així que el llibre “L’Ossa d’Ordino: Una tradició ancestral dels Pirineus”, prologat pel gestor cultural, Xavier Llovera Massana, té una base científica i alhora està enriquit per les vivències dels pobletans que la van viure a Ordino, principalment, on antigament es representava per la festivitat de Sant Esteve. L’autor també parla de la musicalitat de les cançons i de l’espai del Prat del Call, l’escenari principal de la farsa on els protagonistes es troben a l’entorn dels diferents personatges, en comunitat, com diu l’autor.
Les festes de l’Os del Vallespir i les festes de l’Ossa d’Andorra, reconegudes pels seus estats i incloses als respectius inventaris del Patrimoni Cultural, tenen en comú el territori, els Pirineus, l’àrea lingüística (catalana) i la simbologia, o sia, la relació de l’home amb la natura representada per l’animal. Tanmateix són manifestacions populars en què, com hem dit abans, participa el poble també en l’organització.
L’autor també destaca que les festes de l’ossa, sigui dels Pirineus com a la resta d’Europa, estan força documentades i relatades pel que fa a la seva simbologia i evolució al llarg dels segles, així que Roig ha pogut documentar el seu excel·lent llibre i acompanyar-lo, fins i tot, d’un text publicat al 1835 al “Musée du Midi”, el qual és considera el text més antic trobat fins ara i que descriu la festa de l’Ossa del Principat d’Andorra (escrit per l’escriptor francès Dominique M.J. Henry -1778-1850). El també historiador és autor, entre altres, d’“Histoire du Rossillon” (1831), editat per la “Imprimerie Royale” de París.
El llibre aporta una sèrie de fotografies que il·lustren les dades i documenten la informació que inclou la portada del llibre de la Quadrilla de la parròquia d’Ordino, datat al any 1940.
Segons l’autor, l’edició del llibre ha estat motivada perquè l’Ossa d’Ordino és l’única de totes les festes incloses en la candidatura de la UNESCO que no disposava d’una bibliografia referent que expliqui la celebració en un vessant etnogràfic.
L’agermanament amb les comunitats de l’Alt Vallespir i Andorra, va permetre presentar una candidatura biestatal, així que el 29 de novembre del 2022, el 17è Comitè intergovernamental de la UNESCO, reunit a Rabat, va aprovar incloure a la Llista del Patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat, i del qual formaven part les festes de tres municipis de l’Alt Vallespir: Arlés, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdanya i, per part d’Andorra, Encamp i Ordino.
Només ens queda que felicitar l’autor, Albert Roig, i l’Associació Cultural d’Ordino, que ell mateix diu: “El país, quan millor s’explica, és amb cultura”. Una recomanació d’obligada lectura per a tots els andorrans i residents que estimin el nostre país i les seves tradicions.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).