És difícil ser un mateix en aquests temps. Vivim preocupats pel què diran, prenem moltes precaucions per a no fracassar i tenim cura de l’opinió dels altres. Ser un mateix suposa un cert grau d’incomoditat: exercir el dret de ser lliure no sempre els agrada als altres, de vegades podem rebre rebuig i sentir-nos una mica malament, encara que aquesta incomoditat és passatgera.
La llibertat de ser un mateix, per a la meva opinió, és valorar les nostres capacitats i acceptar les pròpies virtuts els i errors, sabent que ells formen part de nosaltres mateixos: som llum i ombra. És a dir, es tracta d’acceptar no només allò que m’agrada de mi mateix, sinó també aquelles qualitats que no són del meu gust per a poder canviar-les i evolucionar.
Per això, cal el valor per a evitar dependre d’altres persones, procurant trobar la nostra pròpia forma de ser, lliure, sense influències alienes. Deixem de ser nosaltres mateixos, de vegades, fins i tot, oblidem de qui som en veritat i ens convertim en el pesat del grup, el que no sap o no vol ser “normal” o, pitjor encara, en l’arrogant que es creu més que els altres per la posició que ostenta.
L’arrogància és coneguda com la gran enemiga, però, alhora, ajuda les persones a desenvolupar-se i créixer en el seu àmbit laboral. La manca de senzillesa a la calidesa, aquestes qualitats tan fonamentals per a establir relacions de confiança autèntiques i duradores, generar credibilitat per a guanyar i merèixer l’estima i el respecte de les persones… Si tens la sort de ser diferent, no canviïs mai.