Certament, per tots és conegut que per a moltes persones la jubilació suposa un esdeveniment important a la seva vida, ja que han d’adaptar-se a una nova rutina quotidiana.
Tot i això, moltes persones decideixen continuar desenvolupant una activitat laboral més enllà de l’edat de jubilació i continuar fent una feina, a temps parcial, i que no suposi un increment de l’estrès.
Quan un adult arriba a l’edat de la jubilació representa per a la pròpia persona dues coses: per una banda ha assolit la vellesa i, per l’altra, i per a molts, ja no és útil a la comunitat.
Una cosa i l’altra van unides i comporten el dol perquè el col·lectiu “ancians” estan relegats de la societat competitiva en què vivim.
Per a moltes persones la vellesa és un procés continu de creixement intel·lectual, emocional i psicològic. Moment en què es fa un resum del que s’ha viscut fins ara.
Les persones, en jubilar-se, pateixen pèrdues doloroses, que afecten sobretot la seva autoestima, com són: la pèrdua del rol social i laboral, amics, companys i estatus.
I encara que la persona ompli la seva vida de projectes nous durant els anys de jubilació, alguns patrons socials s’encarregaran de fer-lo sentir inútil.
Estrès associat al canvi d’hàbits i a la reducció d’ingressos econòmics, tristesa, desmotivació, poca il·lusió per relacionar-se, la malenconia del que queda enrere i que en alguns casos pot ser similar a la depressió.
No visquem només per a viure, gaudeix del que fas i aprèn a compartir per ensenyar els altres a viure.
Els ensenyaments que doneu a les altres persones poden formar part de la persona que seran en el futur.
L’edat només és un número i no ha de ser un impediment per a gaudir de la jubilació.