Fa unes setmanes s’ha inaugurat un nou observatori meteo automàtic al Cabrerès. Aquesta zona de muntanya al nord del Montseny és molt peculiar. Està a Cantonigròs i és el número 188 de la xarxa de Meteocat. La Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques es va crear l’any 1996, al Servei de Meteorologia, dins la Direcció General de Qualitat Ambient del Departament de Medi Ambient (l’embrió de la recuperació postdictadura del Servei Meteorològic de Catalunya), amb l’objectiu de conèixer la situació meteorològica en temps real a tot el territori i millorar el coneixement climàtic del país.
Els antecedents de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteo Automàtiques) de la XAC (Xarxa Agrometeorològica de Catalunya) es va crear l’any 1988 per part del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca per a donar suport a les activitats agrícoles i forestals. Per això, a més dels sensors pròpiament meteorològics, es va dotar de sensors específics com el d’irradiància neta, el de temperatura de subsol, el de contingut d’aigua al sòl i el d’humitat de combustible forestal.
Les estacions específicament destinades al control de plagues i malalties de conreus es van equipar amb un sensor de mesura del grau d’humectació de les fulles. Les EMA de la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC) La Xarxa Nivològica de Catalunya va començar a implantar-se l’hivern del 1997 al Pirineu de Catalunya per part de l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb l’objectiu d’obtenir dades de l’estat del temps i el mantell nival a alta muntanya per a la predicció d’allaus.
A causa de la diferent procedència de les xarxes, les EMA no estaven ni instal·lades ni configurades atenent els mateixos criteris i, per aquest motiu, actualment el SMC està modificant algunes instal·lacions i implantant de forma progressiva a totes les EMA de la XEMA criteris homogenis amb relació als aspectes de mostreig i adquisició de les dades, al manteniment dels equips o als controls de qualitat que s’apliquen a les dades que aquestes generen. Molts d’aquests aspectes es recullen a normatives UNE (www.aenor.es) existents, amb relació a les xarxes d’estacions meteorològiques automàtiques. Les dades proporcionades per la XEMA tenen una importància cabdal per a la realització de tasques de vigilància meteorològica, de planificació territorial o d’avaluació de recursos hídrics, així com d’estudis climàtics o de recerca, entre d’altres.
De cap manera, però, podem oblidar el paper fonamental dels observatoris manuals amb gàbia meteorològica de fusta, amb persianes ventilades i amb dedicació gairebé perpètua dels seus observadors. Molts d’ells, la majoria, voluntaris. Alguns, els d’observatoris principals com aeroports o ciutats de primer ordre, professionals. Aquests ja són minoritaris, però, han estat fins fa poc la base de la meteorologia observacional dels darrers dos-cents anys.