Gran Premi de l’Azerbaidjan de 2018. Se sent la conversa de Fernando Alonso i, suposo, el seu enginyer. Enginyer: Fernando, box, box, box. Retirem el cotxe de la carrera. Fernando: Retirar el cotxe per què? Per què? Per què?, hauríeu de donar-li un cop d’ull, val? Enginyer: Tens seriosos danys en el cotxe, estàs en última posició i vas en dues rodes, en dues rodes! Fernando vigila. Fernando: Aquest és el meu problema, canviar-me els pneumàtics, l’aleró davanter i comprovar els trapezis. Aquesta carrera no ha acabat, ok? Enginyer: Fernando vigila en boxs, si us plau, estàs copejant el mur, vigila. Fernando: M’han copejat val, m’han fotut, però és la primera volta. Això no ha acabat. Vinga, vinga equip, vinga.
Enginyer: Fernando compte amb els nois, entra a poc a poc, si us plau. Per l’amor de Déu Fernando el cotxe està destrossat. Fernando: No veig, no veig, no veig l’aleró preparat que em convé l’aleró davanter. Vinga, vinga, vinga. Enginyer: Fernando estem perdent una volta respecte als nostres rivals. Hauríem d’abandonar i resguardar aquesta unitat de potència. Fernando: No m’obligueu a parar. No em rendiré, vull, desitjo, necessito pilotar. Lluitaré sumarem punts. Intentem-ho, vinga, vinga, vinga. Enginyer: Val Fernando la carrera és tota teva, però si tens qualsevol inestabilitat, si us plau, torna a boxs. Fernando: Gràcies, gràcies, nois.
Cerca el vídeo i reflexiona sobre aquesta situació.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.