Els grups de la coalició (Demòcrates, Independent i Ciutadans Compromesos) han habilitat amb els seus vots, aquest dijous 1 de desembre, en sessió del Consell General, que es preservi un any més la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, “per a protegir les famílies davant possibles augments considerables de la seva renda”.

El Projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge dona continuïtat a les darreres quatre lleis de mesures urgents pel que fa a les pròrrogues dels contractes i les excepcions per les quals els propietaris poden recuperar el seu immoble (per exemple, si van expirar el 2019 o el 2020 i si el cedeixen per a ús social al Govern), així com, a la vegada, a les mesures per a estimular el mercat, tant amb incentius per als privats com amb accions per a implementar des de l’administració, segons manifesta la coalició.

De fet, el text aprovat afegeix nombroses mesures a les ja actuals per a augmentar l’oferta i preservar els drets dels ciutadans a accedir a un habitatge digne.

Entre aquestes, tal com ha detallat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, hi ha la creació d’un tipus específic d’IGI del 3,5% per a adquisicions d’immobles en operacions fetes entre particulars, si aquestes es destinen a habitatges de lloguer; el reforç de l’impost sobre els pisos buits que, a més a més, passa a tenir naturalesa finalista, ja que es destinarà a la promoció d’habitatge protegit; l’increment de les ajudes al lloguer i noves excepcions en criteris de rehabilitació per a facilitar que edificis antics es puguin tornar a posar al mercat de lloguer.

A aquestes mesures, ha afegit Enseñat, se li sumen les introduïdes pels grups de la majoria via esmena. Com la que redueix el procés que envolta els casos d’impagament dels lloguers perquè els immobles puguin tornar el més aviat possible al mercat i el reforç en la protecció dels propietaris a qui els hi ocupen indegudament l’habitatge, amb una reducció dels terminis des del moment de la denúncia fins a la intervenció, si fos el cas, dels cossos policials per a poder-lo recuperar.

Per tot plegat, Enseñat ha defensat una llei que aporta “accions justes, ponderades i que donen resposta a les necessitats actuals de la ciutadania”. A la vegada, “va més enllà i continua teixint una política d’habitatge de present i futur, especialment pel que fa al lloguer a preu assequible”.

Per la seva banda, el president del Grup Parlamentari Independent, Ferran Costa, ha remarcat “el compromís de la majoria per a fer front a l’encariment dels habitatges de lloguer” i ha detallat que, gràcies a la mesures impulsades, “en un futur pròxim podrem incidir directament en el mercat amb un parc públic d’habitatges a preu assequible”. Per això, “seguim aplicant una mesura, la pròrroga forçosa dels contractes d’habitatges de lloguer, que ens dona marge perquè accions pensades a més llarg termini comencin a incidir en el mercat de l’habitatge”.

Per últim, Costa també ha volgut emfasitzar que “entenem les polítiques d’habitatge com a una política global, busquem i apliquem solucions i apel·lem a la responsabilitat d’altres administracions públiques per a conèixer en detall la situació actual del parc mobiliari”. Per això, assegura que des de la majoria “hem endegat les polítiques d’habitatge més ambicioses fetes mai fins ara i amb un objectiu clar: incidir en el mercat d’habitatge que ha de ser assequible per a tots els ciutadans”.

Pla de xoc a la Justícia

Un altre dels textos legislatius aprovats aquest dijous ha estat el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de Justícia, també conegut com el Pla de xoc de la Justícia. Ester Molné, consellera general del Grup Demòcrata, ha plantejat que l’Administració judicial “fa temps que acumula retards, causant un perjudici directe en la ciutadania”.

La llei aprovada, que impliquen a la vegada la reforma de diferents textos legislatius i que s’ha fet de manera consensuada amb els col·lectius vinculats a la justícia, permetrà “posar fre a l’acumulació d’expedients i retards, amb nombroses accions per a agilitzar els processos, però també dotant a la Justícia amb més recursos econòmics i humans, com la contractació de fins a 25 nous professionals. D’aquesta manera aconseguirem una Administració de Justícia més àgil, efectiva, però també més forta, independent i transparent”, afirmen des de la coalició.

Durant el matí d’aquest dijous també s’ha aprovat, per assentiment, el Projecte de llei de modificació de la llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, la qual “s’ha treballat i consensuat amb els col·legis professionals del país, sempre des de l’òptica de preservar els serveis i prestacions de qualitat que s’ofereixen als ciutadans d’Andorra, i que també proporciona una negociació més garantista en el marc de l’Acord d’associació amb la Unió Europea”, tal com ha explicat la consellera Demòcrata Sandra Codina.

El nou text dona més potestats als col·legis professionals, per exemple en els procediments d’autorització de curta durada, i estableix també una sèrie d’accions per a fomentar l’activitat col·legial. Pel que fa als professionals titulats d’aquests col·legis, els ofereix “més protecció, dignifica la seva feina, referma les seves habilitats, defensant que no sempre han de venir els de fora per a fer-ho millor”, ha defensat Codina.

Vinculada amb aquesta llei també s’ha debatut i aprovat el Projecte de llei reguladora de les professions titulades de la salut, amb el mateix esperit i objectius però sectoritzat en els professionals sanitaris. L’increment d’aquest col·lectiu, tant en tipologies de professions vinculades com en nombre de professionals, feia “necessari reordenar i dotar de coherència el sector, amb una regulació sectorial, específica, que homogeneïtzi els requisits, els deures i els drets del seu exercici”, ha justificat el conseller Demòcrata Joan Carles Ramos.

Per exemple, es regulen els requisits d’accés, les incompatibilitats, el secret professional i el deure de formació continuada. La llei també crea el registre de professionals sanitaris i regula els seus col·legis professionals.

Finalment, el darrer punt de l’ordre del dia ha estat el Projecte de llei de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació. La llei aporta “les garanties suficients perquè Andorra sigui un pol d’atracció per a les startups, emprenedors i nòmades digitals”, ha manifestat la presidenta suplent del Grup Demòcrata, Mònica Bonell, i amb total garantia jurídica. El text també obre noves oportunitats a totes les persones que viuen a Andorra “i vulguin moure’s en aquesta nova dimensió digital”.

Conceptes com el coworking, el coliving, la desconnexió digital, el teletreball i les zones econòmiques queden regulats a la llei. A més, i via esmenes presentades per la coalició, s’introdueixen filtres per a controlar millor la inversió estrangera que arriba al país, tant pel que fa a la inversió que han de fer els residents passius com al dipòsit que han de fer a l’AFA els professionals liberals que s’estableixin a Andorra.