Des del primer de juliol i fins al 14 de setembre, té lloc a Andorra la quarta edició de la biennal artística L’Andart.
En els seus inicis, la biennal andorrana va néixer per a fer que l’art sortís dels museus i arribés a tothom, per a explorar la seva (i la nostra) relació amb la natura i per a crear un nou paisatge contemporani.
Enguany, proposa a més, generar una reflexió polièdrica sobre l’abast dels canvis que ha provocat la Covid-19 i obrir la porta a altres formes de confinament vinculades a la natura.
Una reflexió compartida amb altres pensadors i escriptors que ja han explorat aquests camins anteriorment.
És el cas de l’escriptor estatunidenc, Henry David Thoreau, qui el 4 de juliol de 1845, va deixar-ho tot per a instal·lar-se a Walden Pond, un bosc propietat del seu amic i mentor Ralhp Waldo Emerson.
S’hi va estar dos anys, dos mesos i dos dies. Durant aquest temps, va viure en una cabana construïda per ell mateix, vivint un projecte de vida solitària, a l’aire lliure, cultivant els seus aliments i escrivint les seves vivències. El llibre Walden és precisament la narració d’aquest temps d’aïllament voluntari.
Amb els anys, naturalistes, pacifistes, anarquistes, hippies, filòsofs i escriptors, s’han rendit a les seves gloses i, sobretot, al seu pensament polític – que anima a l’acció, tant com a la reflexió –.
Walden és el fil conductor que uneix els 65 artistes de vint nacionalitats diferents que participen en aquesta edició, i que responen de forma coral a la pregunta:
Què passaria si ens haguéssim de confinar a la muntanya?
Què passaria amb els recursos hídrics o elèctrics? Com ens alimentaríem? Acabaríem vivint als arbres? Crearíem nous habitatges amb materials reciclables? Trobaríem la manera de conviure amb l’entorn de manera pacífica?
A partir d’aquest és qüestions, els artistes ens ofereixen 50 propostes que estan distribuïdes en tres grans àrees al voltant del llac d’Engolasters.
Entre altres, la mostra compta amb la participació de dEmo, Joseph Ford, Didier Aleix, Miquel Mercé, Tito Ferré i Pepe Mesalles, Judit Gaset, Jordi Casamajor, Emma Regada, Luis Machi, Romina Dolonguevich, Sally Ducrow, Kala, Emilie Kiasen, Toni Cruz, Pilar Montecino o Daniël van den Eerenbeemt entre molts altres.
Des dels seus inicis, la biennal ha estat treballant per a esperonar la curiositat, per a establir una conversa franca entre l’entorn i l’expressió artística. Enguany, creix: dues terceres parts de la biennal són en territori encampadà, amb dues noves àrees; el llac i els seus entorns, i el camí de les Pardines com a escenaris estrella.
Una altra de les novetats d’aquesta quarta edició de la biennal és l’Espai Xirro: set parcel·les en un camí d’uns 200 m de llargada situat a la part sud de l’Àrea FEDA i propietat de Casa Xirro, en un terreny adjacent a la casa del guarda d’Engolasters.
Allà, set equips artístics han projectat una estructura inspirada en la pregunta mare d’aquesta edició i l’han desenvolupada a partir d’elements idèntics, seguint una proposta basada en el popular joc del KAPLA.
Per a dur a terme aquesta proposta han comptat amb 9 potes metàl·liques, 6 perfils de fusta base, 14 perfils de fusta per estructura, 36 llistons de fusta, 10 panells de fusta i 10 metres de tela rosa de 90 cm d’amplada.
En els equips hi trobem arquitectes i dissenyadors de dins i fora d’Andorra, com ara Eduard Mariné, Marta Ruiz, Josep Maria Mangot, Dídac Torra, Marc Calvet o Pere Espuga. Tot i que també hi trobem noms internacionals, com ara el dels japonesos Keiji Ashizawa i Koichi Suzuno, els catalans Jordi Riopedre i Gemma Itarte, el brasiler Marco de Mello o l’espanyola Diana Rando, entre altres.
Expressions artístiques que valoren la muntanya com a font de salut, contraposada a la vida a les ciutats, però també reflexions crítiques sobre el llast que la humanitat genera sobre els ecosistemes i la seva fragilitat. Conceptes com la solidaritat, la solitud i l’aïllament són molt presents en aquesta edició de la biennal. La proposta d’aquest any és que l’espectador faci aquesta mateixa reflexió, i compari les respostes i propostes que l’art li ofereix amb les pròpies, establint així un diàleg ric i necessari.
En els darrers anys, L’ANDART ha estat un motor que ha ajudat a dotar el país d’una activitat de prestigi amb centenars d’obres de grans artistes de renom nacional i internacional, que han entrat dins el catàleg i que s’han ubicat en punts estratègics del país; amb milers de persones que s’han desplaçat per a gaudir-es i amb centenars de milers d’impactes positius a través de les xarxes socials.