L’abúlia és un terme utilitzat en psicologia per a descriure un estat de falta de voluntat, motivació o capacitat per a prendre decisions o realitzar accions. Les persones que experimenten abúlia poden sentir-se apàtiques, desinteressades i tenen dificultats per a iniciar o mantenir activitats, fins i tot aquelles que abans els resultaven plaents. És com si tinguessin una falta d’impuls intern per a participar en la vida quotidiana.
D’altra banda, la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que implica una sensació persistent de tristesa, pèrdua d’interès o plaer en activitats, i una disminució general de l’energia. Encara que l’abúlia pot ser un símptoma de la depressió, no totes les persones amb abúlia experimenten depressió i no totes les persones amb depressió experimenten abúlia.
La principal diferència entre l’abúlia i la depressió radica en les seves característiques i causes subjacents. Mentre que l’abúlia es caracteritza principalment per la falta de voluntat i motivació, la depressió implica una gamma més àmplia de símptomes emocionals, cognitius i físics. A més, l’abúlia sovint està relacionada amb lesions cerebrals, trastorns neurològics o efectes secundaris d’uns certs medicaments, mentre que la depressió pot ser causada per una combinació de factors genètics, químics i ambientals.