El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres, a proposta del titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, el Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a persones amb discapacitat. Aquesta regulació, que emana de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, es basa en un sistema de copagament entre l’administració, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i les persones beneficiàries. En el supòsit d’insuficiència de recursos econòmics, la persona beneficiària té accés a prestacions i ajuts econòmics ocasionals.
En aquest sentit, per fer el càlcul del cost de referència s’han tingut en compte els proveïdors de serveis existents al país per a persones amb discapacitat i, pel que fa a les prestacions sanitàries, s’han consensuat amb la CASS. Els preus públics entraran en vigor l’1 d’abril d’enguany. El ministre Portaveu, Eric Jover, ha destacat que les polítiques associades a les persones amb discapacitat són una prioritat per al Govern i ha assenyalat que la voluntat és “fer millors inversions aplicant aquest principi de coresponsabilitat”.
Precisament, s’ha considerat dur a terme una implementació progressiva del sistema de copagament de manera que les persones que es beneficien dels serveis públics perquè l’impacte econòmic sigui assumit de forma gradual.
En concret, la implementació s’ha dimensionat en un període de quatre anys, al llarg dels quals el preu públic corresponent a cadascuna de les tarifes augmentarà anualment un 25% sobre la base del preu final de copagament de la tarifa en qüestió. El preu de la tarifa també s’incrementarà en conformitat amb l’Índex de Preus de Consum (IPC).
Amb tot, cal recordar que les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda de familiars, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública.
En la conformació del preu públic es distingeixen les despeses corresponents a la sanitat, l’atenció personal a l’autonomia i la manutenció i l’hostaleria:
– Pel que fa a les despeses sanitàries, la CASS finança a les persones incloses en algun dels seus règims, d’acord amb el copagament previst a la normativa de la seguretat social vigent. Si la persona beneficiària no està protegida per la seguretat social, ha d’abonar la totalitat de les despeses sanitàries a càrrec seu.
– Les despeses de manutenció i hostaleria són a càrrec de la persona beneficiària. Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent.
– Pel que fa a les despeses d’atenció personal de l’autonomia, les persones beneficiàries han de satisfer el copagament que correspongui segons el preu públic establert. En tot cas, la imputació del preu públic establert s’ha adoptat tenint en compte els límits d’afectació al llindar econòmic de cohesió social (LECS). D’aquesta manera, el copagament del preu públic no compromet la totalitat dels ingressos que rebin els beneficiaris.
Annex I. Cost de referència i preus públics finals dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a persones amb discapacitat.
Més informació sobre les tarifes.