El diumenge 31 de gener de 1971 a la Catedral Basílica de Sta. Maria de La Seu d’Urgell acollia l’ordenació episcopal de Joan Martí i Alanis (*El Milà 1928- +Barcelona 2009) de mans del llavors Nunci del Papa, Luigi Dadaglio. Martí Alanis tenia llavors 42 anys d’edat i ocupava la vacant que havia deixat el Bisbe Ramon Iglesias Navarri, que havia estat coberta interinament per l’Administrador apostòlic Ramon Malla, Bisbe de Lleida.
50 anys després, el 31 de gener de 2021, la Catedral de Sta. Maria d’Urgell ha acollit de nou molts fidels que, malgrat les restriccions de la pandèmia actual, han volgut commemorar l’efemèride amb una Eucaristia d’acció de gràcies, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i concelebrada pels Vicaris Generals i pel Secretari general de la Diòcesi. L’Arquebisbe Joan-Enric ha lluït per a la celebració l’anell pontifical de l’Arquebisbe Joan Martí Alanis i el mateix bàcul que li havien entregat feia 50 anys en la seva ordenació episcopal d’Urgell.
En iniciar-se la celebració litúrgica l’Arquebisbe Vives ha explicat als fidels que se celebraven 50 anys que Martí Alanis va esdevenir Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, i com la missa inaugurava un seguit d’actes que la Diòcesi d’Urgell durà a terme l’any 2021 per commemorar aquesta efemèride, especialment a finals d’any quan s’espera que la pandèmia i la crisi sanitària actual estiguin més apaivagades.
Martí Alanis va ser un home d’Estat. El Bisbe d’Urgell exerceix aquesta prerrogativa de ser Copríncep d’Andorra amb el President de la República Francesa. Va prendre possessió com a Copríncep el 17 de març del 1971, i havia d’exercir tots els poders conjuntament amb el Copríncep francès. “No era pas fàcil. Va servir el Principat amb intel·ligència, prudència i molta generositat, com un Copríncep totalment disponible i servicial, i es pot destacar que va anar al davant del procés constitucional amb el Copríncep francès, François Mitterrand, com també amb el Consell General de les Valls i amb les persones que van intuir aquell gran moment històric, únic, per al Principat d’Andorra” afirma el Bisbat en un comunicat. Ell, doncs, va poder culminar la Constitució democràtica Andorrana, “i n’estava ben orgullós, de l’aprovació i l’acceptació del poble andorrà” en el referèndum del 14 de març del 1993. El seu càrrec de Copríncep va afavorir les relacions amb els Presidents i Coprínceps Francesos, amb el Rei d’Espanya, amb els Presidents de la Generalitat, així com els Presidents del Govern d’Espanya. Amb el procés constitucional i la Constitució de 1993, Martí va passar a ser un Copríncep constitucional, amb poders i responsabilitats molt definides i més restringides. Representa l’Estat Andorrà, arbitra i modera el funcionament dels poders públics i de les institucions, i ha de mantenir els equilibris i la neutralitat envers el joc polític, promovent el bé del país i la seva digna presència entre les nacions. Va deixar 12 pàgines escrites sobre com va aprendre a fer política: des dels clàssics fins als darrers tractats, fent palès com es preparava i exercia les seves responsabilitats a consciència.