A Barcelona, sota el títol Congrés de Cooperativisme a Catalunya, amb el lema “Evitem el col·lapse”, el 4 de juliol de 2024, tindrà lloc una trobada de tot el moviment cooperatiu per a commemorar, debatre i repensar el present i futur del cooperativisme. Si bé a Andorra tenim una llei que regula les cooperatives, el moviment cooperativista, al meu parer, al Principat, no està tan desenvolupat com a Catalunya, ni té tanta tradició. Per tant, m’ha semblat escaient fer un petit repàs dels avantatges que comporta competir, en forma de cooperativa, en el mercat de l’oferta i la demanda.
Un dels principals avantatges d’organitzar-se en forma de cooperativa, rau en el fet de que cada membre cooperant té el mateix poder dins de l’entitat. Quan s’incorpora un nou membre té les mateixes possibilitats de control de les decisions que qualsevol altre membre, independentment de l’aportació econòmica o els serveis prestats.
En el model tradicional, d’una empresa constituïda com a societat anònima, un reduït grup d’accionistes, posseïdor de més del 50% del capital, pren les decisions perquè són majoritaris, cosa que no passa en les cooperatives.
En general, l’únic criteri d’admissió consisteix en contribuir al capital i/o prestació de serveis. Qualsevol persona pot ser partícip independentment del seu status econòmic, raça o gènere i esdevenir membre.
Les cooperatives proveeixen mercaderies i serveis a la comunitat. En molts cassos ho fan de forma subsidiària perquè l’empresa tradicional no els ofereix pel motiu que sigui. Altrament la ciutadania no hi tindria accés. Sovint els beneficis generats són invertits en la pròpia cooperativa.
Una funció principal del cooperant és servir a la comunitat. Un avantatge afegit el marca l’estabilitat i sostenibilitat del projecte de cooperativa. L’estructura d’una cooperativa és més estable i resistent que les empreses tradicionals, on allò que compte és el benefici.
L’ampli número de veus i opinions a la cooperativa asseguren una curosa explotació en el millor interès de la comunitat. No tenen tantes possibilitats de fallida. El model cooperatiu limita la responsabilitat a l’import que han invertit en la pròpia cooperativa.
És més fàcil constituir una cooperativa que obrir una empresa tradicional. Per a posar en marxa una cooperativa has de cercar els membres per a formar un comitè que vetlli per a una escrupolosa verificació de que es compleixen tots els requisits legals.
Cal crear també un pla d’explotació, reclutar membres, assegurar el funcionament i obrir portes. Organitzar-se com a cooperativa suposa pagar menys impostos i molt probablement rebre ajudes governamentals.
Els tipus més comuns de cooperatives són: les de consum, les de treball, les de producció i les de compra. A Suïssa està bastant estesa la construcció d’habitatges en règim cooperatiu. Un primer avantatge de tal modalitat és abaratir el projecte en un 15% respecte a les promocions tradicionals. Un segon avantatge és dur a terme un seguiment que permeti introduir canvis.