No ens podem comunicar si no sabem escoltar. De fet, s’ha demostrat que l’efectivitat de la comunicació oral depèn més de com sabem escoltar que no pas saber parlar. Quan siguis davant d’una altra persona, has d’aprendre a respectar els torns de paraula de cadascú. No interrompis el missatge i espera’t que hagi acabat de dir el que vol que escoltis. Després, et tocarà a tu.
Si no sabem escoltar i esperar el nostre torn en una cosa tan bàsica i quotidiana com una conversa, val la pena preguntar-se de quina manera escoltem música o a músics quan toquem amb ells. Escoltar éssers humans suposa no només sentir el que es diu, sinó també captar el sentit de les paraules pronunciades en cada situació, què és el que vol aconseguir qui parla, quins són els seus valors, les seves pors, els seus objectius…
Però, no només es tracta de captar allò que es diu, sinó també el llenguatge no verbal que acompanyen els missatges, les actituds i els sentiments que desperten en nosaltres. Escoltar genera respecte i confiança entre qui parla i l’escolta. Tenir paciència en escoltar atentament ajudarà les dues parts a mantenir la calma quan es tracta d’una crisi o discutir un tema sensible. Augmenta la confiança de tots dos.
Perquè els grans oients tendeixen a tenir més autoestima i una millor imatge de si mateixos ja que l’escolta treballa cap a una relació positiva. Limitar els errors, abans de parlar, és escoltar bé, per a tenir la màxima informació, cosa que redueix el risc de manca de comunicació i cometre errors. El saber escoltar és un mestratge. I també ho és saber expressar. No són dons. Com tot, són habilitats que requereixen un cultiu, una feina, una tasca constant, conscient i activa.
En definitiva, abans de parlar és essencial saber escoltar. Escoltar per a parlar bé. Parleu bé per a arribar a l’ànima de l’altre. Ni més ni menys. Res més.
PARLAR ÉS UNA NECESSITAT, ESCOLTAR ÉS UN ART.