La percepció és la base de les emocions donat que és la que les desencadena, segons les sensacions percebudes emetrà unes emocions o unes altres. Per això mateix la conducta no verbal (mirada i gestos) no menteix, el cos no pot evitar la invasió emocional, així doncs, si som capaços d’interpretar-la ningú ens podrà mentir mai. Aleshores, tenim una sensació visual, tàctil, auditiva, olfactiva o gustativa i la informació captada se’n va al cervell per a ser descrita i, gràcies a la percepció que tenim d’ella, crea una emoció. És a dir, la percepció és el conjunt d’imatges i sorolls que tenim enregistrats en el nostre cervell. Un conjunt adquirit per l’experiència prèvia i, això, explica perquè no tots el compartim atès que no ens afecta a tots per igual.
Les creences, hàbits i costums de cadascun tenen molt a dir al respecte, igual que les pors i les alegries condicionen per complet la interpretació dels fets: hi ha gent que afirma haver vist el diable o Jesucrist en persona o, fins i tot, Elvis Presley després de mort. Entès això, és pot deduir que és la font principal dels errors d’interpretació de la informació i una prova clara és quan estem cansats: percebem imatges o sorolls que no hi ha o que no són el que semblen, com per exemple si fem un examen escrit després de 24 hores sense dormir, segurament interpretarem malament les preguntes.
Resumint l’article, quan el cervell rep la informació enviada pels sentits busca dins del seu disc dur la resposta més adient per al moment, si és una sensació de por o d’alegria emetrà una emoció diferent, adaptada a la seva realitat. Imaginem que un infant sent, constantment en el seu àmbit social, parlar de manera despectiva sobre les persones diferents a ells, ja sigui pel color de pell, lloc d’origen, alçada, silueta física, nivell acadèmic, estatus social, etc. Aquest infant, quan vegi algú amb alguna d’aquestes característiques, inconscientment, el jutjarà segons les seves creences.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri