El debat de la modificació de la Llei de la funció pública ha permès als socialdemòcrates exposar el seu model d’Administració pública en contraposició al de la coalició de Govern i la majoria que li dona suport. Així, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha explicat, mitjançant la defensa de les reserves d’esmena presentades, la necessitat de “dignificar” la funció pública, en la recerca del millor servei al ciutadà.

Salazar ha defensat que des del Partit Socialdemòcrata s’entén la funció pública com “el braç operatiu” de l’Administració, que està “al servei absolut dels ciutadans”, per la qual cosa cal dignificar i desprecaritzar els seus llocs de treball. Més concretament, Salazar ha insistit en demanar que es limiti a dos anys el període d’interinatge sense dret a indemnització i que es consolidin aquelles places no reservades, ocupades per interins que hagin passat concurs previ i que faci més de 10 anys que estan al servei de l’Administració pública.

La presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata s’ha mostrat en contra del “cafè per a tothom” aplicat pel Govern amb l’augment d’un mateix percentatge lineal del 3% del salari a tots els funcionaris i treballadors públics. Afirma que perpetua les desigualtats i no soluciona el problema dels salaris baixos, que els socialdemòcrates consideren que són sobre els que s’ha d’actuar en primera instància.

Així, i malgrat les millores que aporta el text, els consellers socialdemòcrates s’han abstingut en el sentit general del vot a la llei, en entendre que les millores “no són suficients” per a que s’adeqüin al model de funció pública que defensa el PS.

Nou codi de la persona i de la família

En el segon punt de l’ordre del dia, els socialdemòcrates han votat a favor del conjunt de la proposició de llei qualificada de la persona i la família entenent que és una llei “garantista, moderna i consensuada”.

De les 130 esmenes presentades des del grup parlamentari socialdemòcrata, només hi ha hagut desacord en 7, que es tradueixen en quatre punts , segons ha explicat Salazar: que la institució civil del matrimoni ara se’n digui casament -quan és més antiga que la canònica-, que només per als efectes civils del matrimoni canònic no es reconeguin les causes de nul·litat del casament civil, que no es reconeguin els efectes d’una unió estable quan es puguin acreditar més de cinc anys de convivència efectiva o fills en comú tot i la manca d’inscripció en el registre, i que la mediació no s’estableixi com a procediment preferent abans de recórrer a la Justícia per a resoldre conflictes familiars.

Per a la resta de la llei, s’ha arribat a un consens, després d’haver estat treballada tècnicament en conjunt amb DA.