Carles Sánchez presenta un estudi sobre la trilogia d’Isabelle Sandy (1884 – 1975)

Teresa Ventura

Amb el títol d’“Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy”, l’escriptor Carles Sánchez va presentar el seu llibre, el qual, va rebre el Premi d’Assaig Literari de la Nit Literària Andorrana de l’any 2018. L’acte va comptar amb el suport de la professora de Literatura, la Sra. Roser Sunyé, que va compartir la vetllada dedicada a I’autora de la trilogia “Els homes d’Aram” (1923), “Les nits andorranes” (1938) i “La nova Andorra” (1949).

L’autor es llicenciat en Sociologia i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, alhora que té un Màster en estudis literaris per la Universidad Complutense de Madrid. Aquesta edició ha estat a cura d’Editorial Masegosa que, conjuntament amb l’autor, ja varen presentar aquest llibre a la Fira de Sant Jordi d’Andorra la Vella el passat 23 d’abril on va tenir molt bona acollida.

Presentació del llibre de Carles Sánchez amb el propi autor i Roser Suñé, el passat 21 de maig
Presentació del llibre de Carles Sánchez amb el propi autor i Roser Suñé, el passat 21 de maig

Ara, aquesta presentació a la Trenca (el 21 de maig), ha permès aprofundir una mica més en l’obra i vida de l’escriptora francesa que només havia vingut a les valls andorranes, l’any 1922, per a fer un reportatge sobre el contraban. Des d’aleshores ja va mostrar el seu interès per Andorra i, aviat, ja va escriure la seva primera novel·la andorrana “Andorra ou les hommes d’Arain”(1923) que d’alguna manera va influir en el coneixement del país als cercles literaris francesos.

En una altra línia, Isabelle Sandy, en la seva etapa parisenca, havia escrit altres obres com “Chantal Daunouy” (1917) i “Dans le Ronde des faunes” amb la qual va obtenir el “Prix Nationale de Littérature” de l’any 1921. Posteriorment escriuria “Llivia ou les coeurs tragiques” (1926), “Le Dieu noir” (1929), “Quand les loups on faim”( 1936) i, abans, “Le comté de Foix” (1934) i “Nuits andorranes” (1938). Després va continuar amb “Sang et or” (1945) i va tornar a escriure sobre Andorra amb el títol “La nouvelle Andorre” (1949).

Portada del llibre "Nuits andorranes", d'Isabelle Sandy
Portada del llibre “Nuits andorranes”, d’Isabelle Sandy

Van seguir altres obres com “Trencabel, pyrénéen” (1955), Mémories d’un chien de berger (1966) i la seva última novel.la publicada va ser “Monségur et la Colombe” (1974). Van ser un total de 17 novel·les encara que quatre van restar inacabades segons la bibliografia del lingüista francès Jean-Claude Chevalier (1925 – 2018). Chevalier era professor emèrit a la Universitat de París VIII, on ell mateix havia creat el departament de Lingüística l’any 1968. Va ser autor de diversos llibres entre ells “Histoire de la Grammaire française ” (1996) i “Le moyen age espagnol”.

Coberta del llibre "Les hommes d'Arain", d'Isabelle Sandy
Coberta del llibre “Les hommes d’Arain”, d’Isabelle Sandy

Recuperant Isabelle Sandy, el llibre més conegut aquí, es sens dubte “Andorra ou les hommes d’Airain”, i s’ha de constatar que, tal com diu l’autor d’Èpica i història, l’escriptor Carles Sánchez, Sandy va ser una de les primeres autores en dedicar a Andorra una trilogia amb els llibres esmentats al començament d’aquest article, els quals i molt encertadament van ser traduïts al català per part d’Editorial Andorra, entre l’any 2009 i el 2013, respectivament. Tanmateix “Andorra ou les hommes d’Airain”, fins i tot, al seu dia va ser portada al cinema pel productor i director francès Robert Couzinet (1896 – 1964).

En l’àmbit particular hem de dir que, Isabelle Sandy, era un pseudònim i va viure molts anys a París des de 1909, on va treballar per a diferents mitjans de comunicació com “L’Echo de París”, “L’Ilustration”, “Le Rappel” “L’intrangiseant” i “Le Journal” des del qual va ser convidada a viatjar a Andorra per a fer un reportatge sobre el contraban (1922). Aquí és on va descobrir els paisatges andorrans que la varen fascinar, una admiració que transmet en totes les seves novel·les andorranes, però que la majoria de les seves d’obres, les publica des de París.

En la literatura havia començat amb un poemari amb el títol de “L’Eve Douloureuse” (1911). Uns anys més tard va publicar un recull de poemes amb el títol de “Sauvageries” (1924), encara que el seu objectiu van ser sempre les novel·les. L’any 1924 es va casar amb Pierre Xardel (1887 – 1960), un advocat que també era poeta, encara que no pas gaire prolífic. El matrimoni va tenir un sol fill, Olivier Xardel.

Finalment, cal destacar que en el seu estudi de les novel·les d’Isabelle Sandy, Carles Sánchez s’apropa a la teoria del filòsof hongarès György Lukács (1885 – 1971), contemporani de Sandy, sobre l’essència i forma de l’assaig i ens aporta una visió molt precisa sobre la escriptora francesa nascuda a Foix i la seva aportació a la literatura andorrana.

Per altra banda, s’ha de constatar que l’historiador i escriptor Joan Peruga -l’autor entre altres nombroses produccions literàries, de “L’últim estiu a Ordino” i el “Museu de l’Elefant”- al seu dia va publicar una interessant monografia sobre Isabelle Sandy a la revista “Portella”. Peruga, convidat a l’acte, va dir entre altres coses que “l’obra d’Isabelle Sandy no es pas de lectura fàcil, però les descripcions de les nostres muntanyes, són excepcionals i ens han fet passar molt bones estones a tots els lectors”. Per la seva part, Roser Suñé va reflexionar sobre per què no hem dedicat més atenció a Isabelle Sandy. Podria ser per escriure en francès? No ho sabem exactament.

Ara tenim l’oportunitat de retrobar Isabelle Sandy, una important escriptora que ha dedicat ni més ni menys que una trilogia andorrana i només ens queda que recomanar el llibre “Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy” que podreu trobar a la majoria de les llibreries del país.

Portada del llibre "Èpica i història: l'Andorra d'Isabelle Sandy", de Carles Sánchez
Portada del llibre “Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy”, de Carles Sánchez



Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES