La mostra ‘Tota pedra fa paret’ reivindica l’arquitectura de pedra seca i l’ofici que la treballa

Un mur realitzat amb la tècnica de la Pedra Seca
Un mur realitzat amb la tècnica de la Pedra Seca. Foto: Arxiu

El 28 de novembre del 2018 la UNESCO va incloure ‘L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques‘ a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser presentada per nou estats del centre i el sud d’Europa, entre els quals hi havia Espanya.

Ara, ha arribat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu l’exposició ‘Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya’, que fa un repàs a les construccions de pedra seca i reivindica aquesta arquitectura i l’ofici que la treballa. Entre els exemples s’inclou la Llobatera de Lladorre (Pallars Sobirà), la Barraca de Manilles (Alt Camp), el Mas Llauradó (Segrià), la Barraca de l’Ametller (Montsià), el Marge de Bessó (Garrigues) o la Casa de les Tines (Bages).

Jordi Abella, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, aprofita la mostra per a reivindicar “no solament l’arquitectura de la pedra seca, sinó també els antics oficis com pastors o ramaders que feien que aquestes construccions tinguessin sentit”. Abella indica que “malauradament, moltes d’aquestes construccions s’han abandonat i s’ha passat d’un paisatge més humanitzat, on es dissenyava en funció de les necessitats, a una imatge més deshumanitzada”.

La tècnica de la pedra seca ja existia des de fa molts segles i s’ha utilitzat fins als nostres dies. Pel que fa a aquestes construccions a l’Alt Pirineu i Aran, a part de les cabanes per a aixoplugar pagesos i animals, presents a gairebé tot el país, al territori són característics els aixoplucs per als pastors, així com les cabanes associades a les bordes.

 

La pedra seca a l’Alt Pirineu

L’orografia especial de la zona, així com les característiques econòmiques de l’Alt Pirineu, amb un gran pes de la ramaderia, fa que abundin tipologies poc freqüents en altres indrets o que són exclusives de la zona, com pletes, corrals, munyidores, llobateres o ponts de petites dimensions entre d’altres. A les comarques prepirinenques també hi proliferen un altre tipus de construcció singular: els forats de trumfos. Servien per a guardar-hi patates de llavor a una temperatura constant, sempre per damunt dels 0 °C.

La mostra ha estat organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

TOTES LES NOTÍCIES