El pallarès Ramon Soliva, el català de major rang de l’exercit republicà

Ramon Soliva vidal, una vida que dona per a llibres i pel·lícules (Govern.cat)
Ramon Soliva vidal, una vida que dona per a llibres i pel·lícules (Govern.cat)

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha clos aquest dissabte a la tarda, al Pallars Jussà, l’acte d’homenatge a Ramon Soliva, destacat militar republicà i membre del PSUC. El cas de Soliva és un exemple de la tasca del Memorial Democràtic en la identificació de personatges de trajectòria destacada en la lluita antifeixista. El reconeixement a la figura de Soliva s’afegeix al de les pallareses Conxita Grangés i Generosa Cortina, que també es van comprometre amb la lluita antifeixista.

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha aplegat un centenar de persones i representants institucionals. L’acte d’homenatge ha consistit, d’una banda, en la descoberta d’un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica a la Central de Capdella i, de l’altra, en diversos parlaments, a càrrec de Jordi Soliva Gasa, fill de Ramon Soliva; Josep Calvet Bellera, historiador i cap de Continguts i Projectes del Memorial Democràtic; Josep M. Dalmau Gil, alcalde de la Torre de Capdella, i Eva Perisé Farrero, directora del Museu Hidroelètric de Capdella, l’espai que ha acollit l’esdeveniment.

“Des del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat tenim el compromís de recuperar la memòria democràtica del nostre poble; i aquest fet passa per la recuperació dels espais de memòria, però també dels noms de la memòria. Persones com Ramon Soliva, que van lliurar les seves vides per un futur millor”, ha apuntat la consellera en la seva intervenció.

Josep Calvet, historiador del Memorial Democràtic, ha repassat els punts més destacats d’una biografia de pel·lícula. “La vida d’en Ramon és una vida impressionant, que en qualsevol altre país hauria inspirat pel·lícules i novel·les. En escoltar-vos, ens adonem que som davant d’una biografia del segle XX, com ho foren també la de Sebastià Piera i la d’Alberto Bayo, que van participar en les diferents batalles per la llibertat”, ha afegit la consellera.



Ramon Soliva, una vida de compromís

Ramon Soliva Vidal (Torre de Capdella, 1912 – Barcelona, 1973) va lluitar als fronts d’Aragó, l’Ebre i Catalunya, i va arribar a comandar la 124a Brigada Mixta i la 45a Divisió. Va esdevenir un dels pocs militars procedents de les milícies que va arribar a manar una divisió de l’exèrcit republicà. Fou condecorat amb la Medalla de la Llibertat, que s’atorgava als militars que havien protagonitzat fets distingits. Setmanes abans d’acabar la guerra, Soliva va sortir d’Espanya en direcció a Algèria. Més tard, va anar a la Unió Soviètica, on fou un dels 28 militars republicans que van estudiar a la prestigiosa acadèmia militar Frunze. Va ser el número u de la seva promoció i va exercir com a professor de tàctica militar en aquesta acadèmia.

L’any 1945 fou enviat a Tolosa de Llenguadoc, on es va integrar al Secretariat Permanent del PSUC, i va ser el responsable dels enllaços que entraven a Espanya. L’any 1949 va tornar a la URSS i va treballar com a responsable de l’electrificació d’una regió propera a Moscou. A inicis de l’any 1960 la direcció del Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’envià a Cuba, on esdevingué un dels principals assessors militars del govern de Fidel Castro i s’encarregà d’organitzar les forces armades revolucionàries de Cuba. Va retornar a Espanya el 1970, on va morir el 23 de febrer del 1973.



Jornada de memòria a l’Alt Pirineu i Aran

Durant la jornada a l’Alt Pirineu i Aran, la consellera catalana també ha assistit a la presentació del documental del Parc Nacional de l’Alt Pirineu, produït pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Parc Nacional de l’Alt Pirineu. El documental pretén posar en valor els principals espais de memòria que hi ha al parc natural. S’hi descriu la línia del front del Pallars, durant la Segona Guerra Mundial, així com les rutes i els ports de muntanya de la retirada cap a França i cap al sud.

Ubasart, també ha fet una parada a Sort per a visitar la Presó-museu Camí de la Llibertat, l’antiga presó del municipi, un recinte de reduïdes dimensions per on van passar almenys 2.660 refugiats, entre 1939 i 1940. Concretament, la presó de dones va acollir, entre 1939 i 1944, al voltant de cent detingudes.

També ha visitat l’edifici que va ser la seu del Centre Republicà Català de Sort. Inaugurat el 19 d’agost de 1934 pel president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover.

TOTES LES NOTÍCIES