‘Un lugar tranquilo. Día 1’ de Michael Sarnoski és una producció de Michael Bay, especialista en pel·lícules d’acció o fantàstiques de forta empremta comercial, que compta amb un guió del mateix Michael Sarnoski, segons una història original de John Krasinski. I és que aquest film de Sarnoski ve a ser una preqüela de la notable saga de terror dirigida i protagonitzada per John Krasinski inaugurada amb ‘Un lugar tranquilo’ (2018) i continuada amb ‘Un lugar tranquilo 2’ (2020).
Sarnoski manté els trets distintius de les trames anteriors on els protagonistes havien d’aprendre a sobreviure callats per a no ser descoberts per monstres en un món assolat. Michael Sarnoski, el director de ‘Pig’ (2021) amb protagonisme Nicoas Cage, ens presenta aquí a Samira (Lupita Nyong’o), una pacient de càncer en tractament pal·liatiu, que amb el seu cuidador fan una sortida a la ciutat de Nova York per a veure una obra de titelles.
Però després de la funció queden retinguts per culpa d’una devastadora invasió extraterrestre a l’estil de la wellsiana ‘La guerra dels mons’. Resten amagats i han de procurar romandre en silenci, ja que els destructius alienígenes ataquen de seguida de forma virulenta quan detecten algun so. Enmig d’aquest caos, Samira coneix Eric (Joseph Quinn), i entre la tensió i l’horror d’aquest atzucac, el desig més immediat de la malalta terminal, Sam, és poder menjar un tall de pizza en la seva pizzeria favorita.
En companyia d’Eric intentaran fugir de la ciutat embarcant en un vaixell, ja que aquestes criatures de l’espai exterior no saben nedar i no s’aventuren a moure’s en l’aigua. Tot i tractar-se d’un film apocalíptic, preval una mirada més intimista que espectacular, treballant la connexió sentimental entre la noia i el noi, una estranya parella en unes circumstàncies tan increïbles com pot ser el dia de la fi del món.
Una aventura de supervivència feta d’històries mínimes i delicades, que treballa l’emoció a partir sobretot del drama personal d’ella. Una bonica i trista història que compta amb un ingredient curiós, el gat de companyia de la noia, Frodo, protagonista d’excepció del film, que atorga simpatia a la proposta tot i que posa en qüestió la proposta, ja que resulta inversemblant un gat que no miula res i que no desvetlla l’atenció dels invasors. Bones interpretacions del duet principal en una estimable pel·lícula, destacant especialment l’actriu de color Lupita Nyong’o – ’12 años de esclavitud’ (2013, Steve McQueen) o ‘Nosotros’ (2019, Jordan Peele) -.