El Memorial Democràtic liderarà les commemoracions institucionals que la Generalitat preveu per al 2025 en homenatge a l’activista pallaresa Conxita Grangé, figura clau en la lluita antifeixista. Així ho ha acordat el Govern català, a la llista anual de personalitats i esdeveniments que es rememoraran l’any vinent a Catalunya.
“Ens sentim profundament orgullosos de recordar i reivindicar el llegat de Grangé, testimoni ineludible de la lluita per la justícia, així com la defensa dels drets humans i els valors de l’antifeixisme”, ha destacat el director de la institució, Jordi Font Agulló.
En aquest sentit, per a celebrar l’efemèride, s’han previst tota una sèrie d’activitats i programacions de caràcter divers, arreu del territori, que inclouen des d’exposicions, ponències i col·loquis fins a la publicació d’una biografia oficial. A més, alguns dels actes es produiran en col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Cabdella i l’Ajuntament de la Torre de Capdella, municipi d’on era originària Conxita Grangé.
“L’objectiu global és destacar, recuperar i difondre la memòria d’una dona fermament compromesa amb els valors i l’ideal democràtics”, ha afirmat Font. Per aquesta raó, el director ha assegurat també que Grangé forma part del “patrimoni memorial intangible dels catalans”.
Les de 2025 no seran, però, les primeres accions que el Memorial Democràtic executarà en honor de Conxita Grangé. El 2019, el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Torre de Capdella li van retre un sentit homenatge i, des d’aleshores, un plafó informatiu de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya senyalitza la seva casa familiar situada a la Central de Cabdella, al Pallars Jussà.
Conxita Grangé, darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, a la comarca del Pallars Jussà, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Als dos anys va anar a viure amb seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per a lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien als nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès de l’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades, a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Conxita es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019, a l’edat de 94 anys.