FOMO és l’abreviatura de “Fear Of Missing Out” i que significa patir pensant que ens estem perdent alguna cosa interessant i, per tant, condiciona la presa de decisions. La por a no estar al corrent de l’actualitat es tradueix en ansietat i angoixa i, malauradament, acaba en addicció a les xarxes socials. La persona es passa hores connectada només per a veure què han publicat els altres. Interpreta que la seva pròpia vida no és tan interessant com la dels altres i consegüentment, les idealitza i alhora, menysprea la seva. No utilitza la ment crítica, ni sap llegir entre línies, no es qüestiona el motiu del per què l’altra part publica les seves històries.
Així doncs, és incapaç de pensar que una imatge o un vídeo no han de reflectir sempre la realitat i quan ho fan, hem d’entendre que la seva durada és efímera, dura segons o uns pocs minuts. Tots tenim la capacitat de falsejar les mirades i mostrar una emoció contrària a la que sentim realment. És a dir, la persona que pateix aquesta síndrome viu en l’ansietat continua perquè, per un costat, és infeliç amb la seva vida i, per l’altra, interpreta les xarxes socials com un mirall de la realitat i la seva reflecteix tristor, avorriment i indiferència social. Aleshores, una manera eficaç de sortir d’aquesta síndrome és, primer, bloquejar o eliminar a tota la gent que no ens aporti informació interessant o rellevant.
És a dir, si mirant les seves publicacions no aprenem res, no té sentit ser els seus seguidors perquè la part més important és treure-li profit. Segon, deixar de comparar-se amb ells atès que, si no som semblants, és irreal. Amb això vull dir que si nosaltres som solters, no podem comparar-nos amb algú que tingui parella o fills donat que, les preferències econòmiques i socials són diferents. Igualment amb l’ingrés econòmic, si no és el mateix, tampoc és compatible com a exemple. Així doncs, només podem comparar-nos amb gent del mateix sexe, edat, estat civil, creences, cultura i ingrés econòmic.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri