Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La xurra és una espècie declara en perill d’extinció de la mida d’un tudó, típicament adaptada a zones molt àrides. Sempre va per terra, i és capaç de transportar aigua entre les plomes del pit per als pollets. El cant, que sovint se sent mentre vola en grup o en parelles, la identifica bé (xurrrr, xurrrr…). Amb coloració diferent entre els sexes.
Hàbitat
- La xurra habita grans planes estèpiques o pseudo-estèpiques.
- A Catalunya són planes de conreu cerealista de secà amb presència de guarets i retalls de vegetació natural arbustiva baixa com ara timonedes.
- Durant l’època de reproducció utilitza sobretot guarets, llaurats, erms i rostolls; molt secundàriament, camps d’ametllers de secà amb marcs de plantació amples.
- Fora d’aquesta època i sobretot a l’hivern, es troben principalment en grans guarets i sembrats de cereal, on s’apleguen en grans grups. A l’hivern pot aprofitar també rostolls o sembrats de cereal en zona de regadiu. Requereix una estructura vegetal laxa, amb un recobriment vegetal inferior al 30% i una alçada de la vegetació en general no superior als 20-25 cm.
- Tendeix a preferir zones amb menys recobriment vegetal que la ganga.
Distribució
- A Catalunya la població nidificant es concentra a les ZEPAs Secans de Sergià-Utxesa i Secans de la Noguera, i de forma més ocasional, al secà d’Alguaire-Almenar.
- Durant l’hivern, en canvi, la major part de la població es troba en aquest darrer secà, en una zona exclosa de cap figura de protecció. La distribució de la xurra a Catalunya s’ha reduït en les darreres dues dècades, sobretot en determinades àrees del la ZEPA Secans de Sergià-Utxesa actualment transformades al regadiu. També s’ha rarificat molt al secà d’Alguaire-Almenar durant l’època de nidificació.
- Moviments: Recentment s’ha comprovat que almenys una part de la població nidificant es trasllada als Monegros (Aragó) entre octubre i març, aproximadament. Es desconeix encara si la població hivernant catalana és una part de la població nidificant o si és completament diferent, com passa amb la ganga.
Per medi ambient, Generalitat de Catalunya