Espècies en perill d’extinció: La xurra

Dos exemplars de xurra (Gencat.cat)
Dos exemplars de xurra (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

La xurra és una espècie declara en perill d’extinció de la mida d’un tudó, típicament adaptada a zones molt àrides. Sempre va per terra, i és capaç de transportar aigua entre les plomes del pit per als pollets. El cant, que sovint se sent mentre vola en grup o en parelles, la identifica bé (xurrrr, xurrrr…). Amb coloració diferent entre els sexes.


Hàbitat

  • La xurra habita grans planes estèpiques o pseudo-estèpiques.

  • A Catalunya són planes de conreu cerealista de secà amb presència de guarets i retalls de vegetació natural arbustiva baixa com ara timonedes.

  • Durant l’època de reproducció utilitza sobretot guarets, llaurats, erms i rostolls; molt secundàriament, camps d’ametllers de secà amb marcs de plantació amples.

  • Fora d’aquesta època i sobretot a l’hivern, es troben principalment en grans guarets i sembrats de cereal, on s’apleguen en grans grups. A l’hivern pot aprofitar també rostolls o sembrats de cereal en zona de regadiu. Requereix una estructura vegetal laxa, amb un recobriment vegetal inferior al 30% i una alçada de la vegetació en general no superior als 20-25 cm.

  • Tendeix a preferir zones amb menys recobriment vegetal que la ganga.



Distribució

  • A Catalunya la població nidificant es concentra a les ZEPAs Secans de Sergià-Utxesa i Secans de la Noguera, i de forma més ocasional, al secà d’Alguaire-Almenar.

  • Durant l’hivern, en canvi, la major part de la població es troba en aquest darrer secà, en una zona exclosa de cap figura de protecció. La distribució de la xurra a Catalunya s’ha reduït en les darreres dues dècades, sobretot en determinades àrees del la ZEPA Secans de Sergià-Utxesa actualment transformades al regadiu. També s’ha rarificat molt al secà d’Alguaire-Almenar durant l’època de nidificació.

  • Moviments: Recentment s’ha comprovat que almenys una part de la població nidificant es trasllada als Monegros (Aragó) entre octubre i març, aproximadament. Es desconeix encara si la població hivernant catalana és una part de la població nidificant o si és completament diferent, com passa amb la ganga.
Dels pocs llocs on es pot trobar algun exemplar de xurra (Gencat.cat)
Dels pocs llocs on es pot trobar algun exemplar de xurra (Gencat.cat)



Per medi ambient, Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES