La nova delegació al Pirineu de la Institució Catalana de Ciències Naturals divulga el coneixement d’espècies com el ratpenat. Per això, aquest començament d’estiu l’entitat ha organitzat a Anserall, tot coincidint amb la festa del poble, un taller familiar de preparació de caixes-refugi per a aquests quiròpters. Aquest element serveix, alhora, per a poder monitoritzar la presència i els moviments d’algunes varietats de l’espècie al municipi de les Valls de Valira i a l’Alt Urgell.
El naturalista Pere Miquel Parés ha recordat, en una entrevista al programa de RàdioSeu ‘Carretera i Manta’, que tradicionalment el ratpenat ha estat un animal que ha despertat poques simpaties i que, fins i tot, ha estat temut, especialment perquè la seva activitat és principalment nocturna. Parés creu que això és fruit de “molts prejudicis i malentesos”, però que en realitat conviuen amb els humans amb relativa normalitat i en indrets com la Seu d’Urgell i el seu entorn són fàcils de veure i de localitzar. També ho atribueix a que és un grup de vertebrats molt poc estudiat, en part per la seva nocturnitat i també perquè, a diferència dels ocells, la seva forma de comunicar-se és mitjançant ultrasons.
Per això, tallers com el que s’ha fet a Anserall volen ajudar a millorar-ne el coneixement. L’activitat va tenir una bona rebuda i va servir per a pintar les caixes-refugi i fomentar el reciclatge en la seva construcció, amb l’objectiu general de fer “un poble amable amb l’entorn”, explica.
El següent objectiu és aprofundir en el coneixement de les diverses varietats de ratpenat i, en aquest sentit, confien a identificar-ne alguna que és pròpia del Pirineu i no es troba a la resta de Catalunya. Les més comunes tenen una mida d’entre 15 i 20 centímetres i volen al voltant dels 6 o 7 metres d’alçada. Però es té constància de l’existència a la comarca del ratpenat cuallarg, força més gros perquè pot arribar a mesurar fins a 40 centímetres, si bé és més difícil de veure perquè ja vola a força més alçada.
Sobre l’estigma que tradicionalment ha perseguit el ratpenat, des de la institució volen reivindicar-ne el fet que en realitat és un aliat dels humans. Especialment, en el control i destrucció de plagues d’insectes molt molestos, perquè és un gran caçador i consumidor d’arnes, mosquits, mosques i escarabats, que mengen “a milers” perquè bàsicament són animals insectívors.
Pere Miquel Parés creu que tenir coneixement d’aquest fet pot ajudar que molta gent canviï la manera de veure’ls i de percebre’ls. En aquest sentit, i pel que fa a les creences populars, Parés assegura que són “éssers absolutament inofensius” amb els humans i són difícils d’estudiar precisament perquè són molt delicats.