Presentació dels llibres “Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida” i “El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana”, a la Seu

Cartell anunciant la presentació del llibre ‘Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida’ (Aj. la Seu)
Cartell anunciant la presentació del llibre ‘Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida’ (Aj. la Seu)

L’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell acollirà properament dues presentacions de dos llibres: ‘Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida’, de de Glòria Jové; i ‘El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana’, d’Enric Dilmé. La primera presentació tindrà lloc aquest proper divendres, 7 de novembre, a les 19.30 hores. Es tracta del llibre ‘Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida’, a càrrec de la pròpia autora, Glòria Jové, acompanyada per Núria Vilarrubla; mentre que Enric Dilmé presentarà la seva investigació ‘El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana’, el dimecres 12 de novembre, a les 19.00 hores. Ambdues presentacions són obertes a tothom, i tindran lloc al tercer pis d’aquest espai museístic de la Seu d’Urgell.

‘Fils i arts. Projectes d’aprenentatge i de vida’

Situem les arts i les pràctiques artístiques contemporànies com a l’eix vertebrador en el procés d’innovació i canvi de l’escola que pretén que tots els infants i joves puguin aprendre i créixer en les escoles del segle XXI i que totes les mestres es puguin formar per a arribar a ser mestres del segle XXI.

Per a fer-ho, concretem diferents estratègies metodològiques i organitzatives, en les quals els projectes de treball són el fil conductor del currículum que desenvolupem durant tot el curs escolar a fi de generar vincles entre educació, cultura, art i territori, amb el clar objectiu de transformar la quotidianitat que ens envolta. Aprenem més enllà de les aules, amb el patrimoni i el territori, i amb les arts i les pràctiques artístiques contemporànies.

Dur a terme aquests projectes demana assossec, serenor i calma. Una metodologia que col·loca l’aprenent en el desig de saber, perquè, com diu bell hooks, allò que impulsa el pensament crític és l’afany de saber per a entendre el mecanisme de la vida. Mitjançant aquesta metodologia de treball, fem un currículum no fragmentat en què els sabers, que teixim de forma interconnectada, ens permeten la comprensió del món i el desenvolupament d’un esperit crític de compromís sostenible amb la vida.



‘El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana’

Quan pensem en arquitectura andorrana no podem evitar que sigui el romànic o les formes de construcció tradicional el que ens vingui al cap. Tanmateix, al llarg del darrer segle i mig, Andorra ha viscut una transformació de primer ordre que també es reflecteix clarament en l’arquitectura. Aquest ha estat l’àmbit d’estudi d’Enric Dilmé, que ha analitzat l’evolució edilícia del Principat, destacant el paper de les influències externes i d’agents forans en els canvis que ha experimentat l’arquitectura andorrana des de mitjan segle XIX fins a temps recents, quan els arquitectes locals han participat també directament de la definició del paisatge urbà del Principat.

Les recerques de Dilmé sobre la qüestió han estat recollides al volum El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana (publicat per Anem Editors), un treball divulgatiu, profusament il·lustrat i alhora d’un gran rigor que ens permet conèixer l’evolució que ha donat lloc a l’Andorra actual i que posa el focus en els projectes que han esdevingut un referent, així com els que tan sols van quedar plasmats sobre el paper. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]