Les varietats de bolets comestibles més comunes

Una gran varietat de bolets (Getty Images)
Una gran varietat de bolets (Getty Images)

A Andorra, Catalunya i sud de França, la cultura boletaire forma part de la tradició popular. Quan arriben les primeres pluges de tardor, els boscos s’omplen de boletaires buscant els exemplars més saborosos. Tot i que hi ha centenars d’espècies, unes quantes són especialment populars per la seva qualitat gastronòmica i la seva presència als nostres boscos.

1. Rovelló (Lactarius deliciosus)

  • Aspecte: Barret ataronjat, sovint amb cercles concèntrics més foscos. La carn exsuda una llet taronja al tallar-se.
  • Hàbitat: Surt principalment en pinedes, des del final de l’estiu fins a la tardor.
  • Gust: Suau, lleugerament dolç i amb una textura ferma. Molt apreciat a la brasa o saltat amb all i julivert.



2. Pinetell (Lactarius sanguifluus)

  • Aspecte: Similar al rovelló, però més fosc, amb tons vinats i la llet de color vermellós.
  • Hàbitat: També en pinedes, especialment sobre sòls calcaris.
  • Gust: Més intens i afruitat que el rovelló. Ideal per cuinar a la paella o a la planxa.



3. Cep (Boletus edulis)

  • Aspecte: Barret marró clar, carn blanca compacta i peu gruixut.
  • Hàbitat: En fagedes i alzinars, especialment després de pluges constants.
  • Gust: Fins i delicat, amb aroma d’avellana. Molt utilitzat en guisats, risottos i plats de caça.



4. Camagroc (Cantharellus lutescens)

  • Aspecte: Petit i prim, amb barret ataronjat i peu groc.
  • Hàbitat: Boscos de pi i d’avet, sovint en zones humides.
  • Gust: Suau, aromàtic, excel·lent per fer truites, sopes o deshidratat per aromatitzar plats.



5. Rossinyol (Cantharellus cibarius)

  • Aspecte: Groc intens, barret en forma d’embut i peu gruixut del mateix color.
  • Hàbitat: En boscos mixtos i de planifolis.
  • Gust: Dolç i perfumat, molt apreciat a la cuina francesa. Perfecte per acompanyar carns blanques o pasta.



6. Llenega negra (Hygrophorus latitabundus)

  • Aspecte: Barret viscós, gris fosc o negre; làmines blanques i peu robust.
  • Hàbitat: Surt en pinedes de muntanya.
  • Gust: Molt agradable, amb textura lliscant. Es recomana cuinar-la guisada o amb all i julivert.



7. Llenega blanca (Hygrophorus gliocyclus)

  • Aspecte: De color blanc o crema, també viscosa.
  • Hàbitat: En pinedes i fagedes.
  • Gust: Suau i fi. Es pot fer a la planxa o com a guarnició de plats de carn.



8. Fredolic (Tricholoma terreum)

  • Aspecte: Barret gris fosc, vellutat; làmines grisenques i peu prim.
  • Hàbitat: En pinedes, molt abundant a la tardor.
  • Gust: Agradable, lleugerament dolç. Es menja saltat o en truita.



9. Ou de reig (Amanita caesarea)

  • Aspecte: Barret taronja intens, làmines grogues i peu groc. Quan és jove, surt envoltat d’una volva blanca.
  • Hàbitat: Alzinars i suredes assolellades.
  • Gust: Considerat un dels millors bolets comestibles. Es pot menjar cru, laminat amb oli i sal.



10. Moixernó (Calocybe gambosa)

  • Aspecte: Barret blanc-crem, làmines clares i olor farinoseta.
  • Hàbitat: Prats i marges, sobretot a la primavera (és dels pocs que no surt a la tardor).
  • Gust: Suau i aromàtic, molt bo en truites o fregit amb all tendre.



11. Trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides)

  • Aspecte: Barret negre o gris fosc, en forma d’embut.
  • Hàbitat: En fagedes i rouredes.
  • Gust: Intens i perfumat, molt valorat en gastronomia per fer salses o com a condiment sec.



12. Llora (Clitocybe geotropa)

  • Aspecte: Barret gran, de color marró clar, i peu gruixut.
  • Hàbitat: En boscos mixtos o vores de camins.
  • Gust: Saborós i consistent, ideal per a estofats o plats de caça.



13. Carlet (Lactarius deliciosus var. sanguifluus o Lactarius semisanguifluus)

  • Aspecte: S’assembla molt al rovelló, però de tons més rosats i llet vermellosa.
  • Hàbitat: En pinedes, especialment després de pluges suaus.
  • Gust: Fins i suculent, molt bo a la planxa.



14. Pimpinella morada (Lepista nuda)

  • Aspecte: Color lila o violeta, amb olor dolça i inconfusible.
  • Hàbitat: Surt en zones de fullaraca o prop de camins.
  • Gust: Exquisit i aromàtic, molt bo saltejat o amb arròs.



15. Carlet de pollancre (Agrocybe aegerita)

  • Aspecte: Barret marró clar i peu robust.
  • Hàbitat: Sobre soques de pollancre o salze.
  • Gust: Carnós i suau. Molt usat en gastronomia tradicional mediterrània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]