En els darrers mesos m’he fixat en una cosa curiosa respecte a algunes sèries nord-americanes. Parlem de Falling Skies que retrata un món dominat per invasors extraterrestres als quals s’oposa un reduït i heroic grup d’humans. O anem a The Walking Dead on l’apocalipsi ha estat provocat per zombis que han destruït a quasi tota l’espècie. En el cas de Revolution, el gran desastre ha estat un accident que ha acabat amb els aparells moderns i que ha retornat el planeta a una mena d’Edat Mitjana. No sé perquè m’he fixat ara en aquesta mena d’obsessió per l’apocalipsi però constato que encara existeix.

La nostra cultura occidental està basada en l’apocalipsis ja que no en va l’apocalipsi és una de les parts de la Bíblia, una de les més suggerents probablement. La fi del món després dels nostres temps ha fascinat i terroritzat als cristians i ha deixat petjada en ideologies teòricament laiques com el marxisme. De fet, el marxisme predica que la lluita de classes acabarà amb la victòria del proletariat a la qual seguirà una mena de paradís en la terra. Quelcom similar o més subtil és pot dir d’alguns nacionalismes. En el cas dels Estats Units aquesta influència és encara més accentuada. En primer lloc perquè és el país industrialitzat amb un pes més gran de les creences religioses i del fonamentalisme. També està el record de l’anomenada conquesta de l’oest on els pioners havien de lluitar contra indis, bandits i els elements de la natura. Aquesta història va deixar una gran petjada en la psique nord-americana i encara hi ha una gran nostàlgia respecte a aquest període.

L’altre element que pot fer-nos pensar molt en l’apocalipsi és que desgraciadament des de la segona guerra mundial hi ha motius de pes per fer-ho. El desenvolupament de les armes nuclears ha fet possible per primer cop que l’espècie humana s’autodestrueixi i així ho han reflectit moltíssimes ficcions cinematogràfiques o literàries. En definitiva, volem o temem un desastre que ens faci començar de nou. El desencadenador d’aquest procés poden ser aliens, zombis o virus o fenòmens naturals o la mà de Déu o el dimoni però en ell batega, entre altres coses, aquesta idea: “què faríem nosaltres en un món així”.