Que el país està ben xarbotat es nota pertot: als mitjans i a les converses. Però també en detalls aparentment insignificants. Hi ha crisi i les empreses fan encara més agressives les campanyes per atrapar clientela. I els qui, com jo, no som capaços de no donar importància a determinats elements formals ens adonem del sacseig que ens convulsiona i que ens ha de dur a l’espetec. El món a l’inrevés.
Una companyia telefònica amb la qual sempre he tingut raons perquè es passen la llengua per allà on no sona em sorprèn fent-me una trucada en català. Increïble: han contractat un nadiu! O les meves protestes (i espero que d’uns quants més) han fet efecte o senzillament s’han adonat que els convé. I encara una altra: confonent el prefix del número que em trucava (em vaig pensar que era València), en una altra ocasió una comercial de Múrcia va aguantar tres o quatre rèpliques sense etzibar el ‘Perdone pero no le entiendo’ abans que jo m’adonés que no em seguia. Política d’empresa? O simple vista comercial?
A l’altra banda, dues empreses, no, què dic, dues institucions del país, i d’aquestes sí que en diré el nom: el RACC i la Caixa. Em truquen en castellà. Una, quan protesto, s’excusa dient que «com que fa estona que enraono amb clients en castellà…», que és la pitjor cosa que podia sentir, perquè ja us imagineu què vol dir, oi? No caldria, perquè això sí que hauria de ser política d’empresa («Per defecte, l’operador s’adreçarà sempre al client en català, si no és que aquest demana el contrari»), però li suggereixo a la segona un truc ben elemental per saber en quina llengua val més la pena d’engegar: si està trucant a un tal Pau, quantes possibilitats creu que tinc de ser catalanoparlant? No replica, com si li hagués exposat un teorema incomprensible. I després ens escandalitzem pels pinxos que aspiren a entrar a la Guàrdia Urbana… Quins requisits demanen per fer de comercial de telemarqueting? Un amic que va protestar per escrit m’envia la resposta de la mateixa entitat (faltes incloses): «li informem que per, motius organitzatius de CaixaBank, s’ha traslladat a Catalunya o Balears a personal d’altres zones que no entenen o no dominen el català com seria desitjable però se’ls està facilitant la formació necessària per tal que assoleixin el nivell adequat tant aviat com sigui possible. Per aquesta raó i de manera transitòria, es dirigeixen als clients en castellà per donar el millor servei”. Burocratès en estat pur: embolicar molt per no dir res. I mentir.
Repeteixo els noms per si de cas: Reial Automòbil Club de Catalunya i Caixa d’estalvis i Pensions de Catalunya. Als altres, bones vacances.
