Tallers per a infants, joves i adults, per a dones i per a famílies, de descobriment de la música i el moviment, de percussió, d’orquestra, de cant coral o breakdance, i fins i tot espectacles de fi de curs on participen més d’un centenar de persones. A Xamfrà treballen des de fa 16 anys des del barri barceloní del Raval amb una àmplia oferta de propostes i espais per garantir l’accés a la pràctica cultural i artística per a tothom i així. La seva tasca pionera en l’educadora i la inclusió social, el seu compromís amb les persones i territori, els han fet mereixedora d’un dels cinc premis que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
Els xamfrans són espais d’encreuament de carrers i de passes, que conviden a trobar-se, a posar bancs i zones verdes o de jocs i, ara en temps de la Covid, a ampliar les terrasses o els accessos a les escoles. Xamfrà pren en el seu nom aquesta idea per deixar ben clar el seu objectiu: ser espais de trobada de persones i experiències per combatre l’exclusió social i promoure la igualtat i la cooperació.
Per això, pel centre passen cada setmana unes 350 persones, d’orígens i situacions molt diverses, que es troben per gaudir i compartir de la música i les arts en una gran diversitat de propostes: tallers de dansa, d’orquestra, grups de música tradicional, cor de dones grups de teatre, batucades, tallers d’audiovisuals…
La música i les arts escèniques com un esquer
Seguint amb les metàfores, Ester Bonal, directora i cofundadora de l’entitat, explica que a Xamfrà fan servir “la cultura i les arts escèniques com un esquer: perquè un espectacle o una música passen aquí i ara”, i per això són unes eines estupendes per captar l’atenció de la gent, en un moment en què “una de les grans crisi del segle XXI és la falta d’atenció”. I, com un esquer, “quan el tasten, es converteixen en un potent element de mobilització i de relació”.
A més, les arts són una oportunitat per treballar la inclusió, “perquè permeten la participació de persones diferents i amb habilitats diferents, i el resultat és més enriquidor”. Per això, el seu treball no se centra en col·lectiu concret, sinó que ho fan al mateix temps amb infants, joves, adults i famílies, algunes en risc d’exclusió social i altres no, per “no tornar a generar aquests espais segregats”.
El centre està situat al Raval, un barri amb alts índexs de pobresa i d’exclusió social. Però la seva acció s’estén també a altres centres de Barcelona i Badalona, considerades de màxima complexitat i que pateixen situacions de segregació alumnes. I des de fa prop de dos anys desenvolupen EducArtS, un projecte coordinat per Pla de Barris i la Fundació l’ARC, a Zona Nord. I és que el seu és un treball en xarxa, i molt vinculat al territori: són membres de la Fundació Tot Raval, i així, col·labora, entre altres entitats i equipaments, amb el Casal dels Infants, amb el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, amb Càritas, centres de menors i serveis socials.
Espectacles de música, dansa i teatre comunitaris
Un dels projectes destacats de l’entitat és l’espectacle conjunt i comunitari que organitzen cada final de curs, i que incorpora el que s’ha treballat en les diferents àrees artístiques des de gener a juny. El darrer va ser Indòmites, sobre història i feminisme, l’any 2019, perquè el corresponent al 2020 no s’ha pogut fer per la pandèmia. Ara esperen reprendre el projecte amb un espectacle al voltant de TMB: Transformadors de Mirades de Barcelona. En col·laboració amb la xarxa Antirumors de Barcelona, serà una història que passarà en una línia imaginada de metro per parlar sobre prejudicis, estereotips i rumors de la ciutat.
I paral·lelament, prepararan una exposició o instal·lació sobre ‘L’altra COVID’, un joc de paraules per referir-se a Col·lectius Ocults de Veus Interculturals Distòpiques, amb l’objectiu de donar veu a col·lectius normalment discriminats, com manters o dones migrants, refugiats, etc. “Volem col·locar la COVID en un ecosistema de pandèmies d’injustícies, per veure com els hi ressona paraules com discriminació, aïllament, estigmatització o toc de queda, més enllà de la Covid”.
I sobre no l’altra, sinó aquesta Covid, Bonal fa una reflexió: “Ara que la pandèmia ens posa al davant de la incertesa, però a Xamfrà, des que vam començar, convivim amb la incertesa”, aquesta és un element inevitable del fet de treballar “de manera amatent amb l’entorn i amb les oportunitats i necessitats de la gent i de forma permeable”.
Ens de Comunicació
