X-Men: Fénix oscura’ arranca amb un pròleg als anys 70 per presentar la nena Jean Grey que, després d’un accident de circulació en què moren els seus pares, la nena és adoptada pel doctor X-Charles Xabier (James MvAvoy) gràcies a les seves dots extraordinàries. Un salt en el temps ens porta després al s. XXI i ens trobem una adolescent Jean Grey (Sophie Tuner) que tindrà l’oportunitat de participar en una missió arriscada dels X-Men per salvar la tripulació d’un coet de la Nasa enviat a l’espai que ha perdut el control. Els X-Men, sempre al rescat de la nació americana i del seu president, han d’enllestir el rescat en un temps rècord, ja que una erupció solar està a punt de destruir la nau. Grey es jugarà la vida per tornar a buscar un tripulant que han oblidat i gràcies als seus poders sembla desactivar el núvol estel·lar destructor.

En realitat, gràcies a entrar en contacte amb aquest fenomen i desactivar-lo, Jean Grey percep canvis radicals que li atorguen una força majúscula. Però la seva ràbia interior l’empeny a tenir actituds enfurismades i la seva ira provoca estralls entre els seus companys, especialment pel que respecta a la seva amiga, Raven (Jennifer Lawrence). Aprofitant el seu estat descontrolat i la manca de rumb vital, una líder alienígena sota les formes humanes d’Smith (Jessica Chastain) i que vol destruir la terra la vol utilitzar per als seus malèfics fins. Jean Grey viu ara dividida entre les males companyies i els seus amics de sempre, els companys de l’escola Xavier, aquí més que mai, una residència per a nens especials a l’estil de l’escola de bruixeria i màgia Hogwarts de la saga Harry Potter.

No cal dir que l’argument s’acosta quasi exclusivament a una pura trama sobre les crisis de l’adolescència. La protagonista arrossega una ferida interna que la transforma en una noia trencada. L’empaita un trauma d’infantesa que, combinat amb els neguits que li provoca l’orfenesa i la seva adopció, rep una forta sotragada quan en un inesperat gir de guió els records d’infància es veuen alterats pel que fa al desenllaç de l’accident viari. Una trama senzilla focalitzada en un conflicte intern que converteixen a Jean Grey en una jove rebel sense causa. Tot gira al voltant del món interior convuls de la noia, escindida ara bàsicament entre fer el bé o el mal, triar entre allò correcte i allò incorrecte, temptada pel costat fosc de la força o tendent a l’ús benèfic del seu superpoder.

Un film que parla de les pors i incerteses en una edat crítica, determinant per caure del costat dels dolents o, per altra banda, retornar al camí del seny i les ensenyances del padrastre-tutor Xavier. Si tot això és força elemental, el demés és pur farciment, com quan els mutants deixen ser percebuts com uns superherois heroics per culpa dels danys ocasionats pel comportament agressiu de Jean Grey. Així el desenllaç resulta ben previsible amb una sonora traca final en un tren en marxa en què entraran en col·lisió els diversos fronts en joc: els mutants condemnats ara a l’ostracisme popular, els cossos de seguretat i les forces invasores alienígenes. La darrera entrega de la franquícia dels mutants de Marvel s’ha quedat en simples batusses i maldecaps de pati d’escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada