Woolard, Brandt i Konijnenbelt reben els V Premis de la Fundació Ramon Llull

premis-ramon-llull

Alfred Konijnenbelt, Kirsten Brandt i Kathryn Woolard han rebut aquest divendres els V Premis de la Fundació Ramon Llull, que han estat lliurats a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino. Woolard ha estat guardonada amb el Premi Internacional Ramon Llull, per la seva trajectòria en la qual ha dut a terme estudis sociolingüístics sobre el català, mentre que Brandt ha rebut el Premi Ramon Llull de Traducció Literària per la seva traducció a l’alemany de l’obra ‘Incerta glòria’, de Joan Sales. I el tercer guardó, el Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana ha recaigut en Konijnenbelt, que és director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival, en el marc del qual l’any que ve hi ha prevista l’actuació d’entre set o deu companyies catalanes. A l’acte de lliurament dels premis hi han pres part la ministra de Cultura, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro; i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell.

Alfred Konijnenbelt, Kirsten Brandt i Kathryn Woolard han estat els guanyadors dels V Premis de la Fundació Ramon Llull, que s’han lliurat aquest divendres a l’Auditori Nacional d’Andorra. Woolard ha estat guardonada amb el Premi Internacional Ramon Llull, per la seva trajectòria “vital” que l’ha portat a divulgar la llengua i la cultura catalanes arreu del món a través dels seus estudis sociolingüístics sobre el català, mentre que Brandt ha rebut el Premi Ramon Llull de Traducció Literària per la seva traducció a l’alemany de l’obra ‘Incerta glòria’, de Joan Sales. A l’últim, el Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana ha recaigut en Konijnenbelt, que és director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival, en el marc del qual l’any que ve hi ha prevista l’actuació d’entre set o deu companyies catalanes.

Woolard s’ha mostrat “molt afalagada” i ha dit que per a ella ha estat un “gran honor” rebre aquest premi i poder tornar a Andorra 40 anys després d’haver estat al país. Com a antropòloga de la llengua Woolard ha estudiat la vida lingüística a Catalunya des dels anys 70 a l’actualitat, a través de tres dècades, “motivada per la singularitat del català”, per la seva “fortalesa”. Woolard que va arribar a interessar-se pel català arran d’un viatge a Barcelona als anys 70 ha pogut constatar al llarg d’aquests anys d’estudi “el prestigi encara més fort entre els joves”. Així als anys setanta va poder constatar entre els joves castellanoparlants problemes de comprensió del català i en canvi, l’any 1988, quan va tornar a fer aquest estudi va constatar que ja no hi havia aquesta preocupació per la comprensió i que si no parlaven català era per vergonya. El 2007 ja no hi havia aquesta “por o vergonya” i la majoria de les persones que parlaven castellà habitualment “comentaven el plaer de parlar català”. I entre els antics alumnes que va entrevistar i que ara ja són adults, ha constatat que veuen el català com una “font d’oportunitats”. A més a més, ha posat en relleu que ara el català és també singular pel volum de parlants que ha anat guanyant arreu del món.

Pel que fa a Brandt, s’ha mostrat “orgullosa” de rebre el guardó per la traducció tot i que ha manifestat que era “estrany” ja que els traductors són sempre “invisibles” i conscients alhora que “per fer la feina ben feta” ha de ser així. Aquest premi, ha manifestat la fa “una mica menys invisible”. També ha destacat que sempre es demana si als autors els hagués “agradat” ser traduïts a l’alemany i ha remarcat que si aquests llibres han tingut després èxit, com ‘Les veus del Pamano’ (de la traducció de la qual s’ha encarregat Brandt i que ha tingut mig milió de vendes) ha estat per la qualitat de l’obra. També s’ha mostrat satisfeta perquè ara cada vegada que vol traduir un llibre des de les editorials ja no li demanen si és un autor català o no sinó per la qualitat i, en aquest sentit, ha destacat que “la literatura catalana és fantàstica” i que a Alemanya té molt bona acceptació.

A l’últim, Konijnenbelt ha remarcat que en el marc del festival que ell dirigeix sempre han convidat artistes catalans per la gran qualitat de les propostes i que l’any que ve l’Spoffin Festival se centrarà en una tercera part del programa en les propostes catalanes. A més, creu que aquest premi és especial per a ell ja que el festival és d’art al carrer i hi ha moltes persones que el consideren un art menor i que gràcies a aquest guardó és com si es donés la importància que realment tenen aquestes propostes, que a més, ha remarcat, per a molts espectadors és l’única manera de gaudir de l’art.

A l’acte de lliurament dels premis hi han pres part la ministra de Cultura, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell. Villatoro ha manifestat la “satisfacció” pel format actual dels premis i l’oportunitat que això suposa perquè es conegui de primera mà la realitat andorrana i s’estrenyin llaços. I també considera que entre el Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana i el Premi Internacional Ramon Llull hi ha una certa “confusió” que s’haurà de corregir perquè quedi més clar.

(Text i foto: ANA)

TOTES LES NOTÍCIES