La 69 edició del Festival Internacional de Cinema de Cannes ha atorgat la responsabilitat d’inaugurar el certamen al prolífic i incansable cineasta nord-americà Woody Allen amb “Café Society”. Es tracta d’un vell amic d’un certamen on ha participat en innombrables ocasions. Recordem només que en l’edició de l’any passat va concórrer fora de competició amb “Irrational man” i que enguany és la tercera vegada que el novaiorquès inaugura el Festival de Cannes, després de “Un final made Hollywood” (2002) i “Midnight in Paris” (2011).

A partir d’un guió d’ell mateix, Allen ambienta “Café Society” als anys 30 i situa la trama entre Hollywood i la ciutat de Nova York. La història gira al voltant d’un jove que marxa de Manhattan, Bobby (Jesse Eisenberg –que col·labora de nou amb Woody Allen després de “A Roma con Amor”), i que vol fer fortuna a Hollywood de la mà del seu oncle, agent artístic de diferents estrelles del cinema, Phil (Steve Carrell) .

Un cop allà s’enamora de seguida de Vonnie (Kristen Stewart – actriu en cartell també en el film a competició d’Oliver Assayas, “Personal Shooper”) fins que descobreix que Vonnie és, precisament, l’amant del seu oncle. Bobby retorna a la seva enyorada Nova York i obre el selecte Cafè Society que esdevindrà l’epicentre de la nit novaiorquesa. Aleshores Bobby s’acaba enamorant d’una noia, Veronica ( Blake Likely), amb idèntic nom que l’anterior noia que li havia robat el cor.

Woody Allen combina diferents formats, des de la comèdia romàntica al cinema de gàngsters, el musical o el cinema dins del cinema. Fins i tot incorpora els seus inconfusibles tocs irònics sobre la tradició jueva a la que pertany la seva família en la trama del film. Però predomina una sensació d’aiguabarreig, de combinació d’escenes i moments amb una tendència a l’amuntegament i la dispersió, en concordança també amb una certa coralitat marca de la casa.

La utilització recurrent de la veu off en els seus films imprimeix certa distància i fredor a la història i als seus inconstants personatges. I com passa en el seu cinema recent ens deixa la sensació de que filma proverbis, com ara la màxima de que la vida seria una comèdia escrita per un sàdic escriptor de comèdies, lema de la mateixa “Cafè Society”. El seu to desenfadat i lleuger reforça agradablement aquest distanciament.

Les tribulacions de l’amor s’erigeixen en l’epicentre del film amb aquest amor desdoblat del protagonista Bobby – alter ego del propi cineasta-, enamorat de dos dones amb el mateix nom. Una dualitat fins i tot d’àmbit geogràfic, en què el protagonista roman dividit també entre dos ciutats, entre Los Ángeles i Nova York.,

Un tret distintiu del film rau en el que és la primera col·laboració de Woody Allen amb l’oscaritzat fotògraf Vittorio Storaro aconseguint un vistós i atractiu segell de qualitat plàstica, una luxosa pàtina artística. Apuntem que la pel·lícula té prevista la seva estrena a casa nostra al setembre de la mà de la distribuïdora eOne Films Spain.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada