Vull cridar per treure’m del damunt l’odi que m’has injectat, maleït Omar i maleïts tots els que atempteu… No vull plorar perquè sé que les llàgrimes dels demés alimenten la malícia de tots els que són com tu perquè us sentiu grans amb el mal que feu als altres…

Quanta sang… Quanta absurditat més haurem de veure?… Quanta misèria serem capaços de suportar?… M’és igual de repudiable saber que aquests fanàtics del ISIS atemptin a Nova York, Madrid, París, Londres, Síria, Iemen o a qualsevol lloc del planeta. Em produeix la mateixa sensació de vòmit que ho facin dirigit a un col·lectiu, a una societat, a una confessió o a un gremi… Tot això m’és indiferent perquè la sang innocent té sempre el mateix color, brota  del cor de les persones que tenien un nom, que tenien una vida, un futur, uns sentiments i una dignitat…

És igual d’inhumà fer esclatar una bomba enmig d’una multitud que provocar que milers de persones es vegin obligades a fugir d’una guerra motivada pel terror. És igual de cruel matar d’un tret al cap o d’un tall al coll, que fer-ho lentament a base de sotmetre a qualsevol ésser humà a l’esclavatge més indigne en nom d’una religió… Tu, mal nascut terrorista, ets indigne del record, no ets un màrtir de res ni de ningú; tampoc ets un boig… ets un assassí!!!! Amb tu va néixer la maldat i amb tu es quedarà per sempre per molt que vulguis fer-nos creure que la teva obra és la de Déu…

La lògica de la bondat és incompatible amb les teves actuacions, és incompatible amb qualsevol Déu, i per tant mai podrà ser justificada la teva atrocitat… M’és igual que siguis home o dona, que siguis francès, americà, anglès o sirià… m’és igual que et diguis Omar, François, Paul, Mohamed o Alí… tot això m’és igual però el que no m’és igual és que et facis l’heroi perquè ets un covard, una brossa bruta i un desperdici humà…

Si voleu salvar el Món de tots els mals, heu de promoure el vostre suïcidi sense comptar amb víctimes innocents per tal que us acompanyin a l’altre mon… perquè sou covards fins i tot per això… sou covards per no marxar sols, perquè sou dolents i, per molt que us emporteu la vida d’aquestes persones innocents, mai seran al vostre costat en cap lloc del mes enllà perquè, aneu on aneu, serà impossible trobar a un innocent al costat d’un carronyer…

No aconseguireu doblegar la llibertat col·lectiva de la humanitat, per molt que robeu les llibertats individuals perquè no sou prou dignes de guanyar rés més que no sigui odi i desitjo què, d’una vegada per totes, marxeu del mal son de la decència… Maleïts sigueu!!!…