Segons Artur Mas, la pregunta del referèndum hauria de ser “Vostè desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”. Segons el sentit comú de la llengua, en canvi, hauria de ser: “Voleu que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”
Què ha passat aquí? En el moment de concretar per escrit una qüestió de què fa tants i tants mesos que es parla, totes les funcions del cervell estan en màxima alerta: ha de ser una frase clara i entenedora, gens ambígua perquè no es presti a males interpretacions i molt transparent en els termes. Per això la ment d’en Mas (o, més probablement, de la persona que ho va fer per ell) recorre al verb desitjar, actualment molt en voga i considerat, per causa d’un esnobisme molt dels temps que corren, preferible a voler. Quan té escrit, però, “Desitja vostè que Catalunya…”, s’adona que hi ha alguna cosa que grinyola. Què és? Recorda vagament haver llegit en alguna banda que en català la frase interrogativa no inverteix l’ordre natural subjecte-verb (potser era a El catanyol es cura, on l’entrada 337 recorda que fins els organitzadors de la primera consulta per la independència d’Arenys van caure en el parany de calcar el castellà: “Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret?”), i aleshores inverteix els dos mots: “Vostè desitja que etcètera”. Perfecte. Ara li ha quedat rodona.
Doncs no. Ha quedat un mig bunyol. Si a l’assessor presidencial en qüestió no se li encén cap llumeta que li faci “tilt” quan llegeix aquesta frase és perquè ja té introduïda fins al moll de la matèria grisa l’estructura interrogativa en castellà. I, com ell, un bon nombre dels catalanoparlants, bombardejats des de fa masses anys per un excés de missatges televisius, radiofònics, cinematogràfics i electrònics en castellà. Parlants als qui una frase tan borda com, posem per cas, “Ens demanem unes birres?” els sona ben normal. Però en català, quan ens adrecem a un interlocutor desconegut, ho fem en segona persona del plural, és a dir, tractant-lo de vosaltres. Com fa, per exemple, el Servei Català de Trànsit als panells lluminosos de les autopistes, que ens diuen “Circuleu amb atenció” o “Apagueu els fars”. En el cas que ens ocupa, doncs, la fórmula havia de ser “Desitgeu que Catalunya…”, i, ja ho he dit, encara millor amb el verb tradicional: “Voleu que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”
Perquè si no, potser val la pena que ens estalviem el debat sobre les futures llengües oficials d’aquest país que és a punt de néixer. L’única llengua oficial serà el catanyol.
(16-10-2012)