Aquest diumenge és el dia de pregària pels Seminaris, prop de la festa de Sant Josep, pare custodi de Jesús, però sobretot estem vivint un dia de joia per l’elecció del nou Papa Francesc I, elegit el dimecres a la cinquena votació del Conclave. És el Pastor de l’Església Universal i Bisbe de Roma, que el Senyor ens posa al davant a tots, com a imatge viva del Bon Pastor, humil, senzill i amant de la pobresa perquè sigui fonament de la unitat de l’Església i de la seva missió evangelitzadora envers tot el món. Ve de l’Argentina, té una profunda espiritualitat, ha treballat de forma eficaç i humil pels més pobres, té un nom que ja diu el seu referent d’amor a la pobresa i a Crist crucificat, i ens ajudarà a servir donant la pròpia vida pels germans. Déu sempre és fidel a la seva promesa i no ens deixa orfes ni sense pastor: “Us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny” (Jer 3,15).

Prop de Sant Josep celebrarem l’Inici del Pontificat del Papa Francesc a Roma, i la Jornada de pregària pel Seminari i per les vocacions al ministeri sacerdotal. És bona la intercessió pel nou Sant Pare, com ell mateix ens va demanar el dia de l’elecció, així com la pregària i la reflexió sobre la vocació al ministeri ordenat. Ningú no es pot atribuir a si mateix aquesta missió, sinó que li fou demanada per mitjà d’una elecció dels Cardenals. Se li preguntà en arribar aquell moment solemne de l’elecció: “¿Acceptes la teva elecció canònica per a Summe Pontífex?, I un cop rebut el consentiment, li preguntaren “Com vols que se t’anomeni?”. I emergí un nom mai triat encara, que diu molt de la missió papal que creu arribada per a ell de part de Jesucrist, Francesc! Déu fa arribar la seva crida, en aquest cas, a través de l’elecció alhora humana i transfigurada per l’acció de l’Esperit Sant, d’un grup eclesial molt savi i ponderat, el Col•legi dels Cardenals, sempre per al bé de tot el Poble de Déu. Així s’enforteix la unitat en la caritat, l’Evangeli és predicat amb tota fidelitat i puresa, i l’Església viurà unida en la comunió i s’estendrà el Regne de Déu, amb pau. En el cas dels sacerdots, aquells que han sentit la crida s’ofereixen i es presenten o són presentats al Bisbe, es van preparant uns anys al Seminari, i finalment és el mateix Bisbe qui els escull el dia de l’ordenació: “Amb l’ajut de N. S. Jesucrist, escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat!”. I el poble aclama “Donem-ne gràcies a Déu!”. Llibertat humana i gràcia divina de la vocació que es conjunten i entrecreuen admirablement tant per als sacerdots com en el mateix bisbe de Roma, el Sant Pare Francesc.

Tot Papa necessitarà l’ajuda de Déu, ja que la seva vocació supera tota capacitat humana. Però estem segurs que no li ha de faltar mai l’auxili diví. Necessitarà també de la comunió del Col•legi episcopal que ell presideix, així com de la unió amb la seva persona de tots els membres del poble de Déu. Ens ajuden a entendre la vocació de Bisbe de Roma -i d’alguna manera tota vocació sacerdotal- les paraules que, en ser elegit Papa, va dir Benet XVI el 19 d’abril de 2005, des del balcó de les benediccions: “Els senyors cardenals m’han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar fins i tot amb instruments insuficients, i sobretot m’encomano a les vostres oracions. En l’alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant. El Senyor ens ajudarà i Maria, la seva Santíssima Mare, estarà al nostre costat. Gràcies!

També dimecres passat dia 13 el Papa Francesc va demanar-nos, primer, de pregar pel seu antecessor Benet XVI, pregant tots junts per ell, perquè el Senyor el beneeixi i la Verge el custodiï. I afegí: “Comencem aquest camí: bisbe i poble. Aquest camí de l’Església de Roma, que és la que presideix en la caritat totes les esglésies. Un camí de fraternitat, d’amor, de confiança entre nosaltres. Resem sempre per nosaltres: els uns pels altres. Resem per tot el món, perquè hi hagi una gran fraternitat. Us desitjo que aquest camí de l’Església, que avui comencem i en el qual m’ajudarà el meu Cardenal Vicari, aquí present, sigui fructuós per a l’evangelització d’aquesta ciutat tan bonica… I ara voldria donar la benedicció… Però abans, abans, us demano un favor: abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que vosaltres pregueu el Senyor perquè em beneeixi: la pregària del poble, demanant la benedicció per al seu Bisbe. Fem en silenci aquesta pregària de vosaltres per mi.” Doncs fem-ho. Preguem pel nou Papa Francesc, pel seu pontificat, i encomanem també totes les vocacions sacerdotals i els seminaristes d’Urgell ben especialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada