Els Evangelis dels tres darrers diumenges de Quaresma, preparant la gran Setmana Santa i la Pasqua, ens remeten al procés del catecumenat que porta al baptisme, pel qual se’ns infon la fe, vivim en la llum i obtenim vida eterna, ja que hem estat incorporats, o com ressuscitats en Crist pel baptisme, i així hem esdevingut en Ell criatures noves. Per això anem proclamant gradualment i amb fe que: Crist és l’aigua viva que calma la set de la samaritana i la fa avançar en la fe, com ho vol fer amb tots nosaltres; Crist és la llum veritable que dissipa les foscors i cegueses, com les del cec de naixement, i ens fa lluminosos enmig del món tenebrós del pecat; i encara, aquest diumenge cinquè de Quaresma, contemplem el Crist que és la Vida que no morirà mai, que ressuscita fins i tot els morts, com Llàtzer, el seu amic, i que sempre venç el pecat i la mort, i ens porta a una eternitat feliç.

Per això, arribant a la Pasqua, us invito a la conversió per la confessió dels pecats, per tal d’obrir-nos al perdó i a la renovació seriosa i fecunda del nostre baptisme. La reconciliació sacramental amb un sacerdot és com un nou baptisme. En aquest sentit ha estat significativa la iniciativa que vam proposar de viure el perdó i l’adoració en els caps de setmana prop del quart diumenge de Quaresma, en comunió amb el Papa i acollint la proposta del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització. Ens van convidar a celebrar “les 24 hores per al Senyor”, un esdeveniment a nivell mundial, que el Papa va definir com “la festa del perdó” i que s’iniciava amb una celebració el divendres a la tarda a la basílica de Sant Pere, i després a la nit en algunes esglésies del centre de Roma que restaren obertes per a l’oració i les confessions dels penitents. Jo us ho torno a proposar perquè si no ho vam viure entorn del quart diumenge de Quaresma, podem fer-ho ara… Sempre és el temps favorable i el dia de la salvació per al qui es penedeix del mal i retorna al Senyor.

“El perdó que ens dóna el Senyor s’ha de celebrar –deia el Papa Francesc- com ho va fer el pare de la paràbola del fill pròdig, que quan el fill va tornar a la llar, el pare va fer festa, oblidant-se de tots els seus pecats. Serà la festa del perdó”. El constant missatge de misericòrdia que el Papa tan sovint dirigeix a l’Església l’hem d’acollir. Ell ens deia: “Déu no es cansa mai de perdonar-nos; si de cas, som nosaltres els qui ens cansem de demanar perdó”. I l’Arquebisbe Fisichella no té dubtes: “Estic convençut que el sagrament de la reconciliació té una profunda validesa antropològica, perquè ajuda l’home a entendre veritablement qui és, i li permet fer experiència pròpia d’aquella misericòrdia i d’aquell amor de Déu de què ens parla sovint el Papa”.

Aprofitem aquest temps de gràcia i de perdó. Cerquem els sacerdots i que els sacerdots es deixin trobar pels fidels, aquests dies amb major insistència, perquè es pugui donar la festa del perdó. Hem de demanar la gràcia de viure la celebració del sagrament del perdó ben personalment, i com una festa. “Quin goig al cel per un pecador que es converteix!” deia el Senyor. Provem-ho i el nostre esperit s’eixamplarà i una llum esclatant apareixerà dins nostre.

 

+J