Viure en una lluita constant

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Viure amb fibromiàlgia és una lluita constant per a anar superant crisis, en cadascuna deixem una mica o molt del nostre ànim, la poca energia de què disposem i moltes vegades les ganes de seguir. Ens quedem en mode pausa fins que el cos i la ment tornen a funcionar.

La característica principal de la fibromiàlgia, per a mi, són els símptomes que em provoca, com ara el desànim. Ho noto en la sensibilitat que tinc, no només pel clima, sigui fred o calor, també en els sons i olors forts. També depèn de les emocions, si són positives o negatives.

Qualsevol problema, sigui un disgust o un dany emocional, em genera un estrès deixant-me bloquejada a l’instant i un augment de la fatiga física i mental. Quan l’emoció és positiva l’estrès és el mateix, però, en aquest cas, aconsegueixo estabilitzar-lo abans i evitar un brot de fatiga.

Per a qui no pateix aquesta malaltia és difícil que pugui entendre que les emocions ens desestabilitzin i provoquin un empitjorament dels nostres símptomes. Sincerament, a mi, em costa molt de comprendre i acceptar-ho en el dia a dia.

La incapacitat motora i el deteriorament de la qualitat de vida porta com a conseqüència trastorns psicològics com la depressió, ansietat, estrès, pèrdua de memòria i trastorns del somni. No es té ganes d’anar a les festes, casaments, aniversaris, aniversaris, etc.

La malaltia, actualment, no té cura, però sí una sèrie de tractaments que poden ajudar, com la visita a diferents especialistes, psicòlegs, reumatòlegs, i sobretot, el suport i la comprensió de les persones de l’entorn.

A la família, moltes vegades hi ha incomprensió cap a qui ho pateix, perquè el malalt es veu aparentment saludable i en ocasions també s’opta per ocultar els malestars.

Per a mi és com viure a càmera lenta, mentre tu aconsegueixes acabar una activitat, el món, les altres persones, et porten dies, i fins i tot, mesos d’avantatge, se t’escapen hores, minuts perduts cada dia, vius a mitges la teva vida.

Acceptar que la teva vida no s’assembla gens al que era és un dur treball emocional que requereix una gran valentia i la voluntat de seguir endavant encara que el poc que et queda no et satisfaci.

El patiment permanent que no sempre expressem, el dolor a tot el cos, un cansament extenuant, estan a l’ordre del dia. De vegades evitem el contacte físic perquè experimentem molt dolor amb només una encaixada de mans, un copet a l’espatlla, un toc als braços i, fins i tot, amb una abraçada forta.

Tinc por que determinades activitats em pugui iniciar un altre brot o que els meus símptomes empitjorin d’un moment a l’altre. M’agradaria que, d’una vegada per totes, que la Seguretat Social d’Andorra contemplés la cobertura d’aquesta malaltia i altres més importants que hi ha. Doncs crec que n’hi ha, moltes coses que es paguen i que realment no és tan necessari.

Millorar i ajudar molts malalts, amb malalties que per desgràcia pateixen i, per contra, no estan contemplades a la Seguretat Social. Crec que això s’hauria de posar com a prioritat i revisar acuradament els casos d’aquelles persones que ho necessiten.

Aquest escrit, el dedico a totes les persones que tenen una malaltia i no les entenen. Va per al grup de fibromiàlgia perquè necessitem ajuda pel nostre dolor invisible havent de suportar hores de treball tot i les nostres greus dolències.

TOTES LES NOTÍCIES